Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura

BSCC (sigla)

Revista fundada l’any 1920 per la Societat Castellonenca de Cultura, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado.

Desenvolupament enciclopèdic

Des de la seva aparició ha estat oberta a l’erudició local més solvent i a temes més generals d’història, estudis literaris, lingüística, arqueologia i folklore, sense oblidar la literatura de creació i l’assaig. En bona part, els articles s’han centrat en les comarques castellonenques, però també s’hi han tractat temes de la resta del País Valencià. La majoria dels treballs històrics de l’època fundacional feien referència a l’època medieval, amb una orientació institucional característica del positivisme. Generalment eren estudis monogràfics, basats en materials originals d’arxiu, amb apèndixs documentals, que podien publicar-se separadament com a opuscles. Durant la dècada de 1920-30 es publicaren, entre d’altres, articles sobre la constitució de les senyories medievals (M. Betí: “Primeros señores de Castellón”, 1926), la repoblació del nord valencià (amb els treballs de l’eclesiàstic Ramon de Maria), les institucions assistencials i l’ensenyament a Castelló als s. XIV i XV (Lluís Revest), el Llibre de Privilegis de Catí (Joan Puig), i el marc legal de la ramaderia de Morella (Manuel Milian). També es publicà l’estudi monogràfic de Ricard Carreras sobre Catí (1927) i l’índex de l’Arxiu Municipal de Peníscola, a càrrec de Joan J. Febrer (1930), en consonància amb la importància que la Societat atorgà a la conservació i descripció dels dipòsits documentals locals. En aquesta època s’hi incorporaren col·laboradors dedicats a l’estudi del dret històric valencià. Joan Beneyto hi escriví “Sobre la territorialización del código de Valencia” (1931) i “Un opúsculo jurídico de Jaffer” (1936), i H. Garcia i Garcia hi contribuí amb “El derecho de los conquistadores y el valenciano en nuestra provincia” (1928) i “La Gobernación foral deçà lo riu d’Uxó” (1933).

El butlletí trencà el marc localista de l’erudició més tradicional quan entrà en contacte amb la resta del País Valencià i amb el moviment intel·lectual de Catalunya. Fins i tot inclogué treballs d’algun historiador europeu, com Ezio Levi, que hi publicà “I fiorentini nel Maestrazgo al tramonto del Medio Evo” (1929) i “Pittori e mercanti in terra di pastori” (1932).

La publicació del butlletí fou interrompuda per la Guerra Civil Espanyola, i no pogué reaparèixer immediatament. Malgrat el caràcter ideològicament conservador de la majoria dels responsables i col·laboradors de la revista, hi hagué problemes amb la censura, probablement per la presència remarcable que havia tingut la llengua catalana en el butlletí abans del 1936 i la desconfiança del nou poder vers qualsevol iniciativa civil independent de l’Estat o de l’Església. No fou fins cinc anys després de l’entrada de les tropes de Franco a Castelló, ja el 1943, que tornà a sortir gràcies a les influències de Joan Beneyto, director general de Premsa del nou règim, i del mateix Ramón Serrano Suñer, que havia estat deixeble de Lluís Revest. Amb tot, la revista no es consagrà a defensar les iniciatives de propaganda històrica del règim franquista, sinó que es replegà en l’erudició positivista característica dels seus orígens. L’ambient de la postguerra en determinà l’ús del castellà, tot i que els estudis publicats continuaren versant sobre la història local de les comarques castellonenques. També es veié afectat el tiratge, que es reduí per la interrupció dels contactes amb diversos països europeus a causa de la Segona Guerra Mundial, però potser també per les restriccions imposades pel règim franquista. A tot això s’afegí el fet que molts subscriptors i col·laboradors havien mort o s’havien dispersat.

L’any 1949 es commemoraren –amb retard– les noces de plata del butlletí, que arran de la mort de Ricard Carreras fou dirigit per Eduard Codina i Armengot. La revista, com la resta de publicacions i associacions culturals de l’Estat espanyol, quedà enquadrada en el Patronato José María Cuadrado del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Durant la dècada de 1940-50 reprengueren la seva activitat els principals col·laboradors de preguerra –Ll. Revest, À. Sánchez i Gozalbo, H. Garcia, J. Puig, M. Milian–, i se n’hi incorporaren de nous, com J.M. Doñate i Sebastià, A. Garcia i Sanz i J. Sánchez i Adell, que aviat esdevingué un dels principals articulistes. La projecció de la revista fora de l’àmbit local es mantingué, ja que hi escriviren historiadors acadèmics com F. Mateu i Llopis (“La circulación monetaria en las diócesis de Tortosa y Segorbe-Albarracín, en el reino de Valencia, según la décima de 1279-1280”, 1946), M. Gual i Camarena (“Reconquista de la zona castellonense”, 1949), M. Dualde i Serrano (“Reacción de Castellón contra la sentencia de Caspe”, 1950) i J.E. Martínez i Ferrando (“Del «Castellón de Burriana» al «Castellón de la Plana»”, 1952).

A partir dels anys setanta i vuitanta s’hi incorporà una nova generació d’historiadors, com E. Díaz i Manteca i V. Garcia i Edo, els quals renovaren la tradició dels estudis institucionals que s’havien impulsat des del butlletí, sota la direcció, primer, de C. Melià i Tena i, posteriorment, de l’esmentat Díaz. Durant aquesta darrera etapa de la revista, i més encara els anys noranta, es feu perceptible la transformació de la historiografia valenciana, protagonitzada en bona part per noves fornades de llicenciats universitaris que superaren l’estret marc positivista i els límits cronològics de l’Edat Mitjana, i recuperaren l’ús de la llengua catalana.

Un dels principals llegats del butlletí és la col·lecció de cartes de poblament, editades ininterrompudament des de la seva fundació i on excel·liren, els anys vint i trenta, M. Betí i M. Ferrandis. Pel seu interès metodològic en destaca la de Benimahomet, publicada i estudiada per P. Guichard i Sánchez i Adell.

Lectures
  1. CORTÉS, S.: València sota el règim franquista (1939-1951), Institut de Filologia Valenciana / PAM. València-Barcelona 1995.
  2. FALOMIR, V.: Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Índex general (1920-1991), València 1992.
  3. VICIANO, P.: “Ideologia i producció historiogràfica: els inicis del medievalisme a la Plana (1881-1936), Butlletí del Centre d’Estudis de la Plana, 10, 1987, p. 71-82.