Vida i obra
Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions.
El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona (1894). El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona. Participà en la restauració del pont de les Ferreres (1854) i dels monestirs de Poblet i Santes Creus.
Publicà nombrosos treballs sobre la història de Tarragona antiga i medieval: Tarragona en poder de los árabes (1882) i Indicador arqueológico de Tarragona (1882). El seu primer treball conegut data del 1849 i l’últim, del 1890, si bé des del 1891 fins al 1991 se’n publicaren nombrosos articles i llibres pòstums. També publicà el resultat de les seves recerques en la premsa local tarragonina ( Diario de Tarragona, Diario Mercantil i El Tarraconense), barcelonina ( Diario de Barcelona), lleidatana, reusenca ( Diario de Reus) i madrilenya ( Gaceta de Madrid), i en múltiples revistes especialitzades: Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, BRAH, Revista de Bellas Artes, Revista Histórica Latina, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, Museo Español de Antigüedades, Museu Literario i Boletín Arqueológico de Tarragona.
Lectures
- Butlletí Arqueològic de Tarragona, número extraordinari, 1991.
- FERRER, M.A.; DASCA, A. ; ROVIRA, J.: CL anys de la Societat Arqueològica Tarraconense. Una aproximació a la seva història (1844-1994), Tarragona 1994.
- SOBERANAS, J.; MASSÓ, J.: Bibliografia impresa de Bonaventura Hernández Sanahuja, Diputació de Tarragona, 1992.
- Un home per a la història. Homenatge a Bonaventura Hernández Sanahuja, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, 1992.