Desenvolupament enciclopèdic
L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós (879) i acaba el 1147, any en què fou redactat: «ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus». El cronicó és definit pel seu autor com a «collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi»; per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia, triat arbitràriament per Baluze. L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació conservada al cenobi ripollès. Ultra l’aportació de valuosíssimes dades sobre la història del monestir, la lectura del text descobreix la justificació final de l’obra: la legitimació dels privilegis i les possessions de la comunitat monàstica de Ripoll. Això resta palès de bon començament quan afirma, amb relació a la donació del comte Guifré, que el document pertinent és a l’arxiu del monestir: «& faciens dotem eidem Ecclesiae in die consecrationis ejus, quae in archivis publicis ejusdem coenobi continetur». De fet, la Brevis historia arribà a tenir, com indica el mencionat Beer, validesa documental. Altrament, Miquel Coll i Alentorn adverteix del paral·lelisme de la Brevis historia amb la Garsiae monachi Cuxanensis epistola ad Olivam episcopum Ausonensis (vers 1040), sobre la fundació i els primers anys del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Per a Ferran Valls i Taberner la Brevis historia clogué de manera brillant la primera etapa de la historiografia catalana i fou un precedent significatiu per a la redacció dels Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum.
Lectures
- BEER, R.: “Los manuscrits del monastir de Santa Maria de Ripoll”, BRABLB, V, 1909-10, p. 314-315.
- COLL I ALENTORN, M.: “La historiografia de Catalunya en el període primitiu”, Historiografia, Barcelona 1991, p. 11-62.
- VALLS I TABERNER, F.: “Els inicis de la historiografia catalana”, Matisos d’història i de llegenda, Saragossa 1991, p. 112-128.