Catedràtic d’història de l’educació de la Universitat de Barcelona, els seus àmbits d’interès han estat molt diversos. Cal destacar, en primer lloc, la inclinació per l’estudi del vessant pedagògic de Miguel de Unamuno en Unamuno educador (1973). Ha estudiat també la pedagogia anarquista de l’Escola Moderna en La Escuela Moderna de Ferrer y Guardia (1979). La reconstrucció de les vicissituds de la institucionalització de l’educació durant el s. xix ha estat objecte d’alguns dels seus treballs, com ara Intents reformistes del segon ensenyament a Espanya durant el segle dinou i les primeries del segle XX. Així mateix, estudià aspectes de la maçoneria i dedicà estudis al moviment de la reforma escolar a Catalunya, Joan Bardina: un revolucionario de la pedagogía catalana (1980). En un llibre recent ha estudiat les relacions de la Institución Libre de Enseñanza amb el moviment de renovació pedagògica a Catalunya, La Institución Libre de Enseñanza en Cataluña (2000). També ha estat coordinador de la Història de l’educació a Espanya i Amèrica (1992).