Encara que l’obra fou concebuda com un conjunt unitari, inclou manuscrits diversos aplegats en tres grans blocs temàtics: Calaix de sastre, dietari (1769-1819), Calaix de sastre, miscel·lània de viatges i festes majors (1770-1808) i Calaix de sastre, les guerres.
El primer, Calaix de sastre, dietari (1769-1819), és el més conegut i també el que ha estat subjecte a més estudis i edicions. Dona notícies detallades i molt visuals i sensitives del que s’esdevingué al voltant del seu autor, amb un estil fluctuant i realista. Estructurat en unitats diàries, consta de 27 volums autògrafs de dietari, 2 miscel·lànies complementàries corresponents als dos darrers volums escrits per Amat i que conserven els seus descendents i 2 volums més que formen part de les còpies no idèntiques que es conserven a l’Arxiu Municipal de Barcelona.
El Calaix de sastre, miscel·lània de viatges i festes majors (1770-1808) també apareix en els escrits del baró de Maldà com a Llibre de las set sibellas, Manual de las festas i Patacofre laureat. Inclou els volums corresponents a les Viles i ciutats de Catalunya i Festes religioses i reials a Barcelona, que són cronològicament paral·lels als de la primera sèrie, encara que de temàtica molt més específica. Entre el dietari i el relat, la intenció descriptiva i recreativa d’Amat el portà a retratar amb precisió els viatges que emprengué i les festes majors a què assistí. Els primers saraus detallats daten de l’any 1770, com també les primeres excursions, tot i que existia el precedent, el 1765, d’una anada a Narbona, on unes monges educaven una germana de l’autor. Són uns volums complexos i de cronologia arbitrària, que contenen les impressions de l’autor sobre el món que l’envolta i depassen el mer sentit utilitari de les altres dues parts de l’obra. Sembla que també contenen esborranys d’anotacions que havien de ser passades al Dietari. En aquest bloc es conserven els únics dos manuscrits i mig escrits en castellà pel baró de Maldà i que eren traduccions d’uns originals catalans iniciats respectivament el 1781, el 1782 i el 1785. També conté breus versions franceses i italianes d’algunes parts dels seus relats o còpies d’aquests en aquestes llengües, costum molt estès a la segona meitat del s. XVIII. La miscel·lània XV, per exemple, està dedicada íntegrament a traduir uns textos hagiogràfics francesos. Amat hi inclogué també poesies seves o copiades d’altri.
Una de les parts més nítides que inclou la Miscel·lània són les Viles i ciutats de Catalunya, una mena de guia urbana i de viatges seguint la moda vigent a l’Europa del moment, però amb una intencionalitat objectiva ben palesa en la claredat de l’estil descriptiu. Ben allunyat del tipisme, Amat descriu la situació geogràfica, la distància respecte als nuclis de població més importants, el nombre d’habitants, la riquesa del territori i l’aspecte extern de la població, a més de fer un inventari d’edificis religiosos, carrers, cases i famílies distingides de l’indret. Ocasionalment incorporava altres dades estadístiques o narratives que l’havien sobtat, i com més coneixia l’indret més llarga era la descripció que en feia. La Miscel·lània és una sèrie composta de set volums i mig autògrafs i catorze més de miscel·lanis del fons Amat; quatre volums de varia i alguns textos més d’esborranys, poesies, fragments o còpies de la Biblioteca de Catalunya.
El Calaix de sastre, les guerres comprèn els quatre volums manuscrits de la Crònica de la Guerra Gran (1793-1795), localitzats a la Biblioteca de Catalunya, i una part del contingut dels quaderns de l’Emigració (1809-1817); originàriament, aquest últim quadern formava part de la Miscel·lània però el seu contingut, ben diferent de la unitat temàtica dels manuscrits inclosos en el segon bloc, motivà que l’estudiosa Margarida Aritzeta l’inclogués en el tercer. Aquesta sèrie, de gran valor històric, és també cronològicament paral·lela a les anteriors i testimonia les tribulacions motivades per les guerres que sofrí el Principat en vida d’Amat. Cap al final dels escrits s’hi detecta la distància irònica pròpia del qui ha viscut molt i ha vist encara més.
L’aparició de nombroses informacions repetides en les tres sèries respon al fet que, a mesura que augmentava la complexitat dels seus textos al llarg dels anys, l’autor podia decidir que un episodi esqueia a més d’un apartat dels que componien el seu Calaix. Per ajudar-se en la classificació del text, Amat es dotà d’un vademècum, és a dir, d’un plec inseparable de fulls per redactar els esborranys del que copsava i considerava digne de ser ressenyat. Talment un seguidor de les tesis erasmistes i de Lluís Vives, el baró de Maldà cultivà una escriptura versemblant, que pretenia reflectir la realitat, és a dir, la història que li tocà viure, de manera objectiva. La descripció escrita en forma de memòries del món que l’envoltava tenia una multitud de destinataris. D’una banda, els membres de les elits que integraven les tertúlies estables o improvisades a què assistia el baró de Maldà, capaços de fruir amb els jocs de paraules, les ironies subtils i els dobles sentits que utilitzava l’autor. De l’altra, la gent més senzilla, segurament un auditori ben devot que devia sentir-se alhora satisfet i important pel fet d’aparèixer en les pàgines d’aquell escriptor, el qual de vegades adoptava per a ells el to de la literatura de canya i cordill. Rafael d’Amat fou un autor vocacional que buscava una compensació anímica a la seva activitat, en forma de reconeixement i complicitat dels receptors del seu text. L’edició tardana del Calaix de sastre és deguda, d’una banda, a les ambicions literàries restringides de Rafael d’Amat, i de l’altra, a la situació del català imprès en l’Espanya borbònica.