Jesuïta (1921), després de doctorar-se en filosofia l’any 1930 al Col·legi Màxim de Sarrià (Barcelona), cursà estudis de teologia a Aalbeet (Holanda) i San Remo (Itàlia). Posteriorment es doctorà en història a Madrid (1945) i fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma i de la Monumenta Historica Societatis Iesus (1947-54 i 1957-64). Es dedicà a estudiar i documentar la figura de sant Ignasi, i publicà entre el 1943 i el 1965 els quatre volums fonamentals sobre Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola et de Societatis Iesu initis. Ulteriorment escriví dues biografies de caràcter divulgatiu sobre les figures capdavanteres de la primitiva Companyia de Jesús: El padre maestro Ignacio (1979) i El padre Francisco de Borja (1983).