El director n’és Jorge Soler. Publicada majoritàriament en castellà, però amb articles i algun número en català, la revista abraça un ampli i divers camp temàtic, des de la història i la literatura, a l’economia, l’ecologia, l’urbanisme, l’art i la cultura en general. Ha publicat diversos números monogràfics, entre els quals destaquen els consagrats a la guerra civil (1986), l’arqueologia industrial (1989), Joan Valls (1990), l’exili (1991), Joan Fuster (1992), les avantguardes (1993), el teatre a Alacant (1994), el franquisme (1995), Juan Gil-Albert (1996), el centenari del cine a Alacant (1997), Enric Valor (1997), Ausiàs Marc (1998) i els museus d’Alacant.
En les seves pàgines col·laboren o han col·laborat, de manera habitual, alguns dels protagonistes més destacats del món cultural d’Alacant i de les comarques meridionals del país: l’arquitecte Gaspar Jaén; l’economista Josep-Antoni Ybarra; els escriptors Guillermo Carnero, José Luis Ferrís, Emili Rodríguez-Bernabeu i Lluís Alpera; els periodistes Pere Miquel Campos i Enrique Cerdán Tato; els filòlegs Rafael Alemany, Enric Balaguer, Brauli Montoya i Biel Sansano; l’arabista Mikel d’Epalza, i els historiadors Emilio La Parra, Mario Martínez Gomis, Armando Alberola, David Bernabé, Enrique Giménez i Francisco Sevillano Calero. El tiratge és de 1 500 exemplars i l’últim número, del febrer del 2002, fou dedicat a “La sociedad en Alicante ante el nuevo siglo”; coordinat per Juan Antonio Roche, conté una vintena d’articles elaborats per sociòlegs, antropòlegs, biòlegs i altres experts, la majoria de la Universitat d’Alacant, que han radiografiat la societat alacantina al començament del nou mil·lenni. El número següent, previst per al maig del 2002, tracta, sota el títol “Viure en valencià”, la presència i l’ús de la llengua catalana a les comarques meridionals del país.