Fill de Pere Bosch i Gimpera, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives a l’Institut Escola de Barcelona (que li despertà la vocació d’historiador). El 1945 amb els seus pares s’exilià a Mèxic, on es llicencià en antropologia. Becat per les fundacions Guggenheim (1947) i Rockefeller (1950), es doctorà el 1960 a la Universtiat Autònoma de Mèxic amb la tesi La base de la política exterior estadounidense. Entre les seves obres de caràcter històric destaquen: Historia diplomática de México con los Estados Unidos 1820-1848 (1961), La técnica de investigación documental (1973), Latinoamérica, una interpretación global de la dispersión en el siglo XIX (1978), México frente al mar. La controversia histórica entre la novedad marinera y la tradición terrestre (1979) i El descubrimiento y la integración iberoamericana (1991).