Fill d’Agustí Vassal, banquer perpinyanès, s’interessà molt pel període de la guerra dels Segadors que conduí a la conquesta dels comtats de la Catalunya del Nord pels francesos. Després d’alguns articles preparatoris (“Une tentative de République catalane (1640-1641)”, Vallespir, 2, 1931; “Le siège de Collioure”, Vallespir, 2, 1932 i 4, 1932; “Une campagne d’hiver” [campanya militar del mariscal francès de Brézé pel Rosselló, 1641-42], SASL,1933), escriví tres llibres que aprofundeixen en aquest tema i que tenen en compte la perspectiva catalana de la guerra: La guerre en Roussillon sous Louis XIII (1934), Richelieu et la Catalogne (1935) i La prise de Perpignan (1641-1642) (1939). Interessat així mateix pels vincles entre l’una i l’altra banda de l’Albera, redactà un estudi de les relacions entre Jacint Verdaguer i la Catalu-nya del Nord (“Verdaguer et le Roussillon”, SASL, 1934).