Vida i obra
Es llicencià i doctorà en dret i filosofia i lletres. Fou catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de València (1904-26) i, després, de la de Saragossa, fins a la jubilació. Fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios tres vegades (1911, 1913 i 1916) per a investigar sobre els s. XVI i XVII a arxius d’Anglaterra i França, i per la UV (1921), per a treballar a Portugal. A València fou director de l’institut d’idiomes –on ocasionalment donà classes d’anglès– i regent de la càtedra Lluís Vives, que s’establí als anys de M. Primo de Rivera per a investigar i reivindicar la figura de l’humanista en clau integrista. Era un home catòlic propagandista i conservador; durant la guerra col·laborà amb les autoritats franquistes de la Universitat de Saragossa, difonent la relació entre «catolicidad e imperio», el paper d’Aragó en la «España imperial»; és un dels autors de l’obra col·lectiva Una fuerza secreta: la Institución Libre de Enseñanza (1940), on s’atacava la cultura liberal i es proposava que la guerra calia guanyar-la també controlant les institucions educatives i culturals. Centrà les seves investigacions en aspectes institucionals de l’època de Felip II, en la guerra de 1808-14 i en història universitària. El seu mètode i la seva concepció de la història s’emmarquen dins la història interna característica del primer terç del segle, aportant documents i rigor crític, i explicant descriptivament el funcionament de les institucions i la societat amb tècnica minuciosa. Entre els seus treballs destaquen: Los sitios de Zaragoza según la narración del oficial sitiador Barón Lejeune (1908); La universidad valentina en los años de la guerra de la independencia, 1807-1815 (1910); El Consejo Supremo de Aragón en el reinado de Felipe II (1914), on exhumà documents del Museu Britànic i exposà les novetats aportades sobre el govern, justícia, inquisició, règim municipal, noblesa, homes lliures, vassalls, etc. en la Corona d’Aragó, i El antiguo patrimonio de la Universidad de Valencia (1923). També és autor d’un manual d’història contemporània universal (1929) sobre el principi del s. XIX. Quan es traslladà a Saragossa, la seva activitat investigadora es paralitzà.
Lectures
- ALCÁZAR MOLINA, C.: “Don Carlos Riba”, Hispania, 34, 1949.
- CARRERAS ARES, J.J.: “La Universidad de Zaragoza durante la guerra civil”, Historia de la Universidad de Zaragoza, Editora Nacional, Madrid 1983, p. 419-434.
- PASAMAR ALZURIA, G.: Historiografía e ideología en la postguerra española, Universitat de Saragossa, 1991.