Vida i obra
Cursà la carrera d’història a la Universitat de Barcelona sota el magisteri del professor Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesi de llicenciatura, La ideología de la “Busca”. La crisis municipal de Barcelona en el siglo XV, que presentà l’any 1957. Endinsada ja en l’estudi de les institucions polítiques i econòmiques de la Barcelona baixmedieval, ingressà el 1962 com a professora ajudant del catedràtic d’història medieval d’Espanya de la Universitat de Barcelona, Emilio Sáez, que dirigí la seva tesi doctoral La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo xv, presentada el 1970 i publicada tres anys més tard en dos volums annexos de l’Anuario de Estudios Medievales. L’any 1969 contribuí a la fundació dels “Estudis d’Història Medieval” de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Tres anys més tard, esdevingué professora titular d’història medieval a la UB, exercint una ininterrompuda docència fins el 2001, any de la seva jubilació. D’aleshores ençà, ha compaginat la docència amb una extensa investigació històrica, centrada bàsicament en l’estudi del període baixmedieval a Barcelona, la seva ciutat natal, però també a la Seu d’Urgell, ciutat de la seva mare. Ha estat cofundadora i membre dels consells de redacció de les revistes d’investigació i divulgació històrica Índice Histórico Español (1953), Anuario de Estudios Medievales (1964), Urgellia (1978) i Acta Historica et Archaeologica Medievalia (1980). Des de principis de la dècada de 1980-90 és membre de la Commission International pour l’Histoire des Villes.
La seva obra historiogràfica destaca per l’estudi de la vida política i de la societat estamental de la Barcelona dels s. XIII-XV. D’aquesta temàtica mereix una especial atenció La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV, tesi doctoral de l’autora en què estudia les tensions socials de Barcelona després de l’ascens dels mercaders, artesans i ciutadans honrats al poder municipal, agrupats al si de la Busca. El reformisme dels nous grups dirigents topà amb la resistència del grup oligàrquic la Biga, i aquesta rivalitat fou una de les causes de la Guerra Civil Catalana (1462-72). C. Batlle es dedicà a l’estudi d’aquesta Barcelona de la Baixa Edat Mitjana i de Catalunya, per extensió. Així, l’any 1983, publicà el volum divulgatiu Conèixer la història de Catalunya. Del segle XIII al XV, obra que superà amb escreix l’any 1988 quan publicà l’estudi culminant sobre aquest període, “L’expansió baixmedieval (s. XIII-XV)”, tercer volum de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar. És una excel·lent síntesi molt ben documentada, que, a la situació política i institucional, estructurada en dos períodes (1213-1349 i 1349-1516), hi afegeix una part dedicada a l’entorn ambiental i a la vida quotidiana, i estudia l’hàbitat i la manera de viure en els àmbits rural i urbà amb una valoració final de l’època. En la seva línia mestra de divulgació de la vida política i institucional de la Barcelona dels s. XIII-XV, cal mencionar també la seva participació en els volums “La formació de la Barcelona medieval” i “La ciutat consolidada (segles XIV i XV)”, segon i tercer, respectivament, de la Història de Barcelona, publicats el 1992 sota la direcció de Jaume Sobrequés; i els seus capítols en els volums segon i tercer de la Història de Catalunya, coordinada per Joan Maluquer de Motes i editada per Salvat (1978).
Una de les tasques més pacients i ininterrompudes de l’autora en l’anàlisi de la Barcelona baixmedieval ha estat la reconstrucció de les principals famílies de mercaders de la ciutat comtal. Nombrosos estudis, com els de les famílies Banyeres, Deztorrent, Dufort, Granollacs, Grony i Llobera, entre d’altres, han contribuït a la renovació dels coneixements sobre els orígens del patriciat urbà barceloní. L’estudi d’aquesta Barcelona mercantil s’ha fet paral·lelament amb el de les corporacions d’oficis i institucions econòmiques, entre les quals hi consten les assistencials. En el llibre L’assistència als pobres a la Barcelona medieval (s. XIII) (1987), l’autora posa de manifest la presa de consciència de la burgesia mercantil respecte a la pobresa, i com aquesta sensibilitat es plasma en la creació o la millora d’institucions assistencials com els hospitals i l’almoina. L’anàlisi exhaustiva de fonts notarials de la Barcelona baixmedieval li ha permès també reconstruir les biblioteques d’alguns ciutadans honrats barcelonins, i també confeccionar una història de la dona en aquest període, temes que han estat desenvolupats en diferents articles d’investigació i divulgació històrica.
A banda de l’estudi de la Barcelona baixmedieval, que ha permès a l’autora un gran nombre de publicacions, ja sigui en llibres o en revistes –com l’Anuario de Estudios Medievales i Acta Historica et Archaeologica Medievalia, entre d’altres–, també ha dedicat part de la seva activitat investigadora a la Seu d’Urgell. Nombroses publicacions, bona part a la revista Urgellia, han contribuït a divulgar la història de la Baixa Edat Mitjana a la Seu d’Urgell. D’aquesta temàtica, cal destacar el llibre La Seu d’Urgell medieval: la ciutat i els seus habitants (1985), que reconstrueix el procés de formació de la ciutat en època medieval a partir de la incorporació d’assentaments o pobles entorn del nucli. Els serveis públics, la demografia i les institucions benèfiques tenen especial interès en aquesta obra, que serà completada amb els capítols “La ciutat de la Seu d’Urgell i altres poblacions de la comarca. Mercats i fires” i “La consolidació de l’oligarquia i la seva gestió”, del volum sobre l’Alt Urgell a la Catalunya Romànica (1992). Als dos principals focus de localització de l’obra historiogràfica de l’autora, Barcelona i la Seu d’Urgell, cal afegir, així mateix, nombrosos treballs realitzats sobre el període medieval en altres indrets de la geografia catalana.
Lectures
- RIERA I MELIS, A.: “La historia medieval en Cataluña (1990-1995). Un balance breve de las últimas investigaciones”, Anuario de Estudios Medievales, 27/1, CSIC, Barcelona 1997, p. 500-567.