La conjuntura politicocultural del darrer franquisme i de la transició democràtica proporciona el marc interpretatiu des d’on Hina ha copsat una realitat peninsular plural en què destaca el diàleg-confrontació entre Castella i Catalunya. El mètode d’anàlisi ha estat fonamentalment cultural, amb una consideració important pels aspectes literaris i filològics, en sintonia amb la formació acadèmica de l’autor. L’estructura del llibre pren com a referent la història política per tal d’aclarir els conceptes culturals i els debats que l’autor considera clau, més atent a proporcionar una visió sobre la naturalesa de les relacions hispàniques que no pas a oferir una relació exhaustiva. L’obra s’estructura en vuit apartats, un apèndix i un epíleg. Cadascuna de les parts fa referència a una conjuntura historicocultural, que va des de la Il·lustració fins als debats del regeneracionisme i l’exili republicà. Redactada originalment com a memòria d’oposició a càtedres, aquest treball fou el fruit d’una llarga investigació de l’autor per diferents universitats espanyoles (Valladolid, Madrid i Barcelona) i finançada pel Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic. El 1974 rebé el premi Nicolau i d’Olwer concedit per l’Institut d’Estudis Catalans.