Desenvolupament enciclopèdic
El volum és dividit en cinc grans capítols estructurats a partir de la inclusió del Principat en la política francesa i vertebrats al voltant dels generals responsables de les campanyes militars al Principat. El primer capítol comprèn la direcció de Duhesme i se centra en els esdeveniments de Barcelona (febrer del 1808 – gener del 1810). El segon planteja les temptatives d’Augereau per a atreure els catalans a la causa napoleònica (gener – maig del 1810). El tercer narra l’intermedi de MacDonald (maig del 1810 – octubre del 1811). El quart explica l’annexió del Principat a l’imperi, i el cinquè –i epíleg de Suchet– analitza el període del govern napoleònic a la Baixa Catalunya.
Coincidint amb el cent setantè aniversari de la guerra del Francès, es publicaren i traduïren a l’Estat espanyol nombroses obres sobre aquest període, que havia constituït un dels pilars historicomítics referencials del règim franquista acabat d’extingir. L’obra de Mercader, però, és un llibre madur, avalat per un quart de segle de recerca sobre el període napoleònic a Catalunya i on l’autor matisa molts tòpics basats en afirmacions de plomes excessivament parcials. Mercader demostra l’autogestió de les autoritats autònomes a causa de la dificultat de les comunicacions amb les immediatament superiors; aclareix la desunió en els projectes dels dos germans Bonaparte; desmenteix les monolítiques imatges resistencials, mostrant una heterogeneïtat en la qual es juxtaposen els col·laboracionistes, els opositors i la passivitat de la majoria de la població; i exposa lluites i ambicions entre els integrants de tots els bàndols.
Mercader aconseguí, amb l’ús d’una metodologia eclèctica que combinava fonts arxivístiques, epistolars, hemerogràfiques i bibliogràfiques, primàries i secundàries, un estudi complet, amè i divers. L’obra també es beneficia de les aportacions de diversos corrents sense perdre el seu peculiar segell. L’autor ni es rendeix a la fascinació que provocava la França liberal en una part de la intel·lectualitat espanyola, marcada pels anys de la dictadura franquista, ni cau en la terminologia habitual en aquell moment de traspàs i redefinició de poders.
El rigor positivista i un intent d’objectivització conduïren l’autor a tractar d’entendre comportaments blasmats per sectors antagònics –el dels afrancesats i el dels clergues, per exemple– apartant-lo de maniqueismes. En l’obra es reconeix el paper precursor de Carles Rahola i, sobretot, del jurista barceloní Frederic Camp i Llopis.
Lectures
- FRADERA, J.: “Joan Mercader i Riba: Catalunya i l’Imperi Napoleònic”, L’Avenç, 17, 1979, p. 71.