Argenter de professió (mestre des del 1775), fou també arxiver municipal i administrador del santuari de Misericòrdia. Aplegà, de manera més aviat desballestada, els resultats d’un intens buidatge dels diversos arxius reusencs i de dietaris inèdits, avui perduts, en un estil poc curós i amb nombrosos castellanismes. La seva obra coneguda és íntegrament dedicada a Reus, però segons Fèlix Amat i Andreu de Bofarull deixà diversos volums amb anotacions sobre Tarragona, Siurana, Prades i diversos monestirs, i també notes d’arqueologia del Camp que no es conserven. Els seus escrits sobre Reus foren aprofitats pels historiadors locals del s. XIX tot i que no sempre el citaren. Tingué prestigi i anomenada erudita (F. Riba Mestres, en Història del Mont-roig, confessa que s’hi assessorà el 1814 i el declara «un dels homes que en aquesta terra se coneixen al dia pràctics de llegir escriptures antigues» i posseïdor de «notícies curioses de molts segles passats»). És possible que encapçalés un grup d’erudits comarcals, amb el català com a llengua d’escriptura, o que, com a mínim, atiés la redacció de monografies locals. Tot i que la seva llengua de treball fou el català, l’únic manuscrit que deixà enllestit per a la impremta és escrit en castellà. Els textos publicats i els inèdits –que són més aplecs d’anotacions que no pas llibres estructurats–, es troben ara dipositats al Museu Comarcal de Reus, dins la deixa de Salvador Vilaseca, i contenen múltiples notícies procedents de documents avui desapareguts. Els inèdits, tots de temes reusencs, tracten dels rectors i beneficiats de la prioral de Sant Pere, del convent de monges carmelites, dels cambrers de Tarragona (senyors de Reus), del Seminari dels paüls, del convent de franciscans i, en col·laboració amb Pere Anguera Magrinyà, del benifet de l’Assumpta. Per al text sobre la guerra i postguerra de Successió aprofità el dietari, avui perdut, de Ramon Fina.
S’han publicat Amor al rey y a la pàtria. Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1713-1749 (1954) i Descripción de mi estimada patria la villa de Reus. Ilustrada con varias notas. Año de 1787 (1955), ambdós amb llargues introduccions.