Desenvolupament enciclopèdic
Des del primer moment es distingí pel seu tarannà obert i progressista. Fou clausurat governativament durant dues etapes: 1866-68 i 1939-48. Actualment s’estructura en deu seccions. Els moments de més vitalitat foren els anys fundacionals, del 1920 al 1936 (amb la plena catalanització del Centre, impulsada pel grup noucentista sota la presidència de l’erudit Pau Font de Rubinat), i l’iniciat cap al 1970. Durant la transició acollí activitats de caràcter democràtic, no sempre autoritzades. La seva actitud és tinguda com a punt de referència cívica.
La biblioteca, integrada a la xarxa informàtica de les biblioteques de Catalunya, disposa de més de 150.000 llibres. Destaquen 20 incunables, 3.000 llibres del s. XVI al XVIII i un fons local d’uns 6.500 llibres i opuscles de temàtica literària o històrica, algun dels quals en exemplar únic. L’hemeroteca conté més de 350 periòdics editats o impresos a Reus i una bona col·lecció de revistes dels s. XIX-XX, catalanes i espanyoles. Conserva els fons, epistolaris i manuscrits inèdits de Josep Martí i Folguera, Pere Cavallé (amb nombroses cartes d’Ignasi Iglésias) i Joaquim Santasusagna, i manuscrits dels s. XVIII-XIX.
Des del mateix any de la fundació ha editat una revista interna que ha aparegut amb noms diversos. Les de més interès historiogràfic són la quarta època d’El Eco del Centro de Lectura (1877-80), sobretot per la sèrie d’articles de Pere Gras i Bellvé titulats “Reus en el reinado de...”, i la Revista del Centre de Lectura (1920-34), amb articles d’Eduard Toda, Salvador Vilaseca i Josep Iglésies, entre d’altres. Des del 1979 les Edicions del Centre de Lectura han publicat més de 80 volums: obres exhaurides o inèdites d’autors del s. XIX (A. de Bofarull, E. Toda) o el començament del XX (J. Recasens i Mercadé, P. Cavallé); obres dels formats d’abans del 1936 (R. Perpiñà, J. Iglésies, J. Santasusagna) i de la postguerra (X. Amorós, A. Correig, R. Amigó); treballs d’autors més joves bàsicament dedicats al s. XVIII (J. Andreu, A. Segarra) i a l’època contemporània (P. Anguera, A. Arnavat, M. Duch, J. Tous), i publicacions de temàtica relacionada amb Reus de Pierre Vilar, Manual de la “Companyia Nova de Gibraltar” (1990), i de Núria Sales. Altres volums apleguen les ponències dels congressos que ha organitzat. L’entitat convoca i publica anualment el premi d’història Pedrol Rius.
Lectures
- ANGUERA, P.: El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana, Edicions 62, Barcelona 1977.