Nasqué amb l’objectiu d’estudiar i promoure el patrimoni històric, arqueològic i etnogràfic del Comtat i, en general, de les comarques centrals valencianes. És constituït per uns cinquanta socis i una filial, l’Associació d’Amics del CEC, amb un centenar d’afiliats més. N’han estat presidents Josep Joan Prats (fins l’any 1980) i Pere Ferrer. Entre les seves activitats destaca la notable tasca de catalogació sistemàtica de les pintures rupestres de tot el sud del País Valencià (i actualment perllongades a Castella-la Manxa i Múrcia), que han permès reunir una completa documentació gràfica (especialment els calcs) i planimètrica d’aquestes manifestacions de l’art prehistòric. També han realitzat projectes semblants amb els grafits medievals i moderns, l’arquitectura rural del Comtat i els molins hidràulics, a banda de nombroses prospeccions per a la localització de jaciments arqueològics, etc. El material i la documentació reunida es conserven a la seu del CEC, una antiga casa medieval rehabilitada i convertida en museu (sales d’etnografia i prehistòria), laboratori i biblioteca, inaugurada el 1995. El CEC publica des del 1988 la revista anual Alberri. Quaderns d’investigació del Centre d’Estudis Contestans, on es deixa constància de totes les recerques de l’entitat. També ha editat l’obra col·lectiva Arte rupestre en Alicante, en col·laboració amb Mauro S. Hernández. L’entitat ha organitzat, en el marc de la Fira de Tots Sants de Cocentaina, les exposicions següents: “Mostra de ceràmica medieval a Cocentaina” (1978), “Mostra d’art rupestre de les comarques de la Marina Alta, Marina Baixa i el Comtat” (1981), “La tradició vinatera del Comtat” (1986), “El blat i els molins de farina” (1988), “L’olivera i l’oli al Comtat” (1990), “El Comtat a l’època medieval, s. XIII-XV” (1992), “L’art macroesquemàtic, l’albor d’una nova cultura” (1994), “El Comtat, una terra de castells” (1996), “L’art llevantí” (1998) i “L’art esquemàtic” (2000). Amb motiu de la commemoració dels seus trenta anys d’existència, ha publicat Centre d’Estudis Contestans: 1971-2001: història i memòria gràfica (2002), a cura de Pere Ferrer i Marset.