El seu objectiu fou l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, l’art, l’arqueologia, el medi natural i, en general, de tots els aspectes culturals de la Plana de Castelló. Vinculada als ambients socialistes que a la dècada de 1980-90 governaven les institucions castellonenques, no tingué èxit en el seu intent de presentar-se com a alternativa progressista davant el caràcter més tradicional de la Societat Castellonenca de Cultura, i desaparegué el 1987.
Publicà un butlletí de periodicitat trimestral dirigit per Manuel Godoy Casanova, del qual s’editaren deu números, el primer corresponent a gener-març del 1985 i el desè a abril-juliol del 1987. Formaven part del consell de redacció Vicent Felip Sempere, Josep Miquel Francés Camús i Vicent Serra i Fortuño. Entre els autors que hi publicaren treballs destaquen, a més dels abans esmentats, F. Arasa, V. Garcia Edo, M. Barrera, P. Saborit, J.J. Ferrer, J. Romeu, P. Viciano i C. Fradejas. En la temàtica predominaren els estudis d’història local sobre els pobles de la Plana, de valor molt desigual, i escrits fonamentalment en castellà.Com a iniciatives culturals organitzà les Primeres Jornades Monogràfiques sobre Santuaris, Ermites i Eremites, celebrades a Benicàssim–Vila-real del 30 de maig a l’1 de juny de 1986. Les ponències i comunicacions d’aquestes Jornades es publicaren en el butlletí del centre (núm. 6 i 7, 1986). També es dedicà un número del butlletí (gener/març del 1987) al culte a la Mare de Déu del Lledó, patrona de Castelló, amb articles d’A. Beltran i F. Marco, i de J.M. Francés, a més d’una exhaustiva bibliografia sobre el santuari.