L’objectiu declarat als seus estatuts és l’estudi i la divulgació de la història, l’art, la geografia, l’arqueologia, la sociologia, els costums, etc. de l’antic Maestrat de Montesa (és a dir, el Maestrat històric i no tan sols les actuals comarques de l’Alt i el Baix Maestrat). Dins d’aquest criteri essencialment territorial i no temàtic, destaca el predomini dels treballs d’investigació històrica sobre la resta d’enfocaments.
A les comarques de Castelló, el Centre d’Estudis del Maestrat ha estat l’única associació d’estudis comarcals que ha aconseguit consolidar-se i mantenir una notable continuïtat entre totes les que aparegueren durant l’eclosió d’iniciatives culturals produïda a la meitat de la dècada de 1980-90. Les raons d’aquest èxit es deuen en bona mesura a la perseverança de les persones que han dirigit la institució. Josep Maria Febrer Callís en fou el primer president (1982-88) i Miguel García Lisón n’ocupa el càrrec des del 1988.
Des del gener del 1983 el Centre publica el Butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, trimestral fins el 1993 i des d’aleshores semestral. Els directors del Butlletí han estat Joan Bover Puig (1983-85) i Vicent Meseguer Folch des del 1986. Altres persones lligades de manera gairebé permanent a la direcció del Centre i al consell de redacció del Butlletí són Joan Batista Simó Castillo i Arturo Zaragoza Catalán. L’obra de J. Gargallo Valls Boletín Bibliográfico (1996), editada per les Publicacions del Centre d’Estudis del Maestrat, inclou els estatuts, diversos documents sobre la vida interna de l’entitat i les activitats desenvolupades fins el 1996. També presenta un recull complet de tots els autors i articles publicats (1983-96), malgrat que els seus criteris d’ordenació són molt deficients.
Tot i que el Butlletí constitueix l’eix vertebrador i la principal activitat del Centre, progressivament ha anat desenvolupant moltes altres iniciatives: la publicació de monografies i llibres sobre diversos aspectes de la història local del Maestrat, de vegades en coedició amb institucions locals o provincials, i de Textos recuperados para la historia del Maestrazgo com a separata de la revista; l’organització de conferències i homenatges, com el dedicat a mossèn Manuel Betí i la constitució d’un arxiu fotogràfic i d’un important fons bibliogràfic i de revistes. Entre aquestes activitats destaca la celebració, des del 1987 i amb caràcter bianual, de les Jornades sobre Història, Art i Tradicions Populars del Maestrat –des de les sisenes ha canviat la denominació a Jornades d’Estudis del Maestrat (entorn, història, art, tradicions, etc.)–, realitzades a Benicarló (1987), Alcossebre (1989), Sant Mateu (1992), Culla (1994), Peníscola (1996), Atzeneta (1998) i Benicarló (2000). Les ponències i comunicacions de les dues primeres Jornades foren editades en format de llibre, mentre que a partir de les terceres es publiquen en el Butlletí (no s’han de confondre aquestes Jornades amb els Congressos d’Història del Maestrat organitzats per l’Ajuntament de Vinaròs, dels quals se celebraren tres entre el 1985 i el 1991, si bé només arribaren a publicar les actes del primer).