Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià

Entitat creada l’any 1988 per la Diputació de València amb l’objectiu de donar suport a la història local i als nous corrents de renovació historiogràfica al País Valencià, que visqueren un moment d’efervescència durant la dècada de 1980-90.

El Centre nasqué paral·lelament amb l’organització del Primer Col·loqui Internacional d’Història Local (vg. Col·loquis Internacionals d’Història Local). La sintonia entre Manuel Cerdà, director del Centre, Antoni Furió, organitzador del Col·loqui, i altres membres de les universitats de València (Joan Alcàzar, Pedro Ruiz i Ferran Garcia-Oliver) i Barcelona (Agustí Colomines) fou decisiva en la seva definició i trajectòria. Fou clausurat el 1995, any en què el Partit Popular entrà al govern de la Diputació de València. En els seus anys d’existència dugué a terme una notable activitat, que tingué en l’organització de cursos i congressos, el suport a la investigació i la política editorial les seves materialitzacions més notables. El Centre organitzà els Col·loquis d’Història Local i les Jornades de Didàctica de la Història, preparades amb els Centres de Formació del Professorat; atorgà 38 beques d’investigació i publicà els 23 títols de la col·lecció “Història Local”, que recullen el resultat de les investigacions finançades per l’entitat, i les actes dels congressos d’Història Local, d’alguns congressos d’estudis comarcals i del Primer Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, patrocinats pel Centre. També edità dos números de la col·lecció “Història Popular” i sis de la revista Taller d’Història. El Centre tractà de cobrir llacunes dins la historiografia local, de manera que si bé les primeres convocatòries de beques foren de tema lliure, a partir del 1990 s’afavorí la recerca sobre cultura material d’època preindustrial i industrial (amb l’objectiu d’elaborar inventaris comarcals i de crear una gran base de dades), i, en general, sobre història oral.

Inspirat per la història social britànica més progressista, el Centre tractà d’obrir les seves activitats als investigadors sense titulació acadèmica i a la societat en general. Cap al final de la seva existència, organitzà tallers d’història, d’acord amb les experiències dels history workshops britànics, i amb l’assessorament de l’Association of Oral History.