Centre d’Estudis Històrics del País Valencià (CEHPV)

Entitat creada el 4 de juny de 1937 per decret del Ministeri d’Instrucció Pública, que disposà la creació d’un centre d’estudis, adscrit a la universitat i obert als investigadors.

Desenvolupament enciclopèdic

Tingué el seu origen en la confiscació del Col·legi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians. Aquest Col·legi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els altres arxius eclesiàstics i privats que havien estat confiscats. A més, era factible l’organització d’una biblioteca especialitzada en temes històrics, així com l’habilitació de sales de lectura i l’impuls de seminaris de treball.

L’esmentat decret autoritzà la constitució d’una junta integrada pel rector de la universitat, que exercí com a president; un representant del Consell de Cultura de cada un dels tres consells provincials de València, Alacant i Castelló; dos catedràtics d’història de la Facultat de Filosofia i Lletres i un de la Facultat de Dret, nomenats per la Junta de Govern de la UV; un funcionari del cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, designat per la Direcció de Belles Arts, i, finalment, pel director i el secretari del Centre.

La creació d’aquest Centre no comptà amb la unanimitat de tothom. El conseller de Cultura, Francesc Bosch Morata, representat dins la Junta del Consell Provincial de València, es mostrà en desacord perquè les confiscacions d’arxius i biblioteques realitzades al País Valencià eren patrimoni col·lectiu i havien de ser custodiats per un organisme autòcton. En aquest sentit exigí l’adscripció del CEHPV no a la universitat, dependent del Ministeri, sinó a l’Institut d’Estudis Valencians. La disputa no es resolgué de manera satisfactòria per al conseller. El resultat de la guerra civil malmeté totes les possibilitats. De manera idèntica al que succeí amb l’Institut d’Estudis Valencians, el Museu de Ciències Naturals i la Biblioteca del País Valencià, el CEHPV fou també un projecte frustrat, a causa de la repressió imposada per la dictadura del general Franco.

Lectures
  1. CUCÓ, A.: “Sobre la creació d’una infraestructura cultural valenciana. Nota del període 1936-1939”, Arguments, 1, L’Estel, València 1974.
  2. GIRONA, A.: Guerra i revolució al País Valencià (1936-1939), Tres i Quatre, València 1986.