El seu àmbit d’actuació s’ha cenyit preferentment a la Safor i les comarques centrals valencianes. El CEIC Alfons el Vell ha estat el promotor inicial d’un projecte que tracta de contribuir en l’estructuració del territori i generar un model de desenvolupament compatible amb la seva realitat sociocultural i mediambiental, i que s’explica en els estudis Informe sociològic de les Comarques Centrals Valencianes, dirigit per Rafael L. Ninyoles, i Comarques Centrals Valencianes, polítiques d’actuació territorial, a càrrec de Júlia Salom.
Els objectius que estatutàriament té encarregats són promoure, potenciar i publicar estudis i investigacions d’interès per a la comarca de la Safor, coordinar-se amb altres institucions culturals i assessorar organismes i entitats públiques. És compost per vint-i-cinc membres, investigadors i intel·lectuals de la comarca, elegits entre els proposats pels centres d’ensenyament i entitats culturals saforencs. La seva composició es renova cada quatre anys. La informació de la vida i les activitats del Centre en la seva primera dècada d’existència, en què fou dirigida per Nèstor Novell, es recull en el llibre 1984-1994. Deu anys del Centre Alfons el Vell. Des del 1995, el nou director n’és Gabriel Garcia Frasquet.
Els temes d’investigació i edició que ha abordat són molt diversos: medi ambient, sociolingüística, economia i territori, literatura, traducció dels clàssics i, especialment, la història. Entre els membres vinculats a aquesta darrera disciplina destaquen Josep Camarena, Ferran Garcia-Oliver, Santiago La Parra, Josep A. Gisbert, Jesús E. Alonso, Ximo Company i Vicent Olaso. De les seves publicacions d’interès historiogràfic cal esmentar: Els conflictes de l’aigua a la Safor medieval i Alfons el Vell, duc reial de Gandia, de Jaume Castillo; L’Europa d’Ausiàs March. Art, cultura i pensament, de Ximo Company; El gust d’Ausiàs March, volum coordinat per Josep A. Gisbert, que correspon a l’exposició que el CEIC organitzà amb motiu del centenari del naixement del poeta; Gandia en la baixa edat mitjana: la vila i el senyoriu dels Borja, de José L. Pastor Zapata; Els Borja, valencians universals, catàleg de l’exposició organitzada per commemorar el cinquè aniversari de l’ascensió al papat d’Alexandre VI, i L’Europa renaixentista. Simposi internacional sobre els Borja, de diversos autors.
També s’ha acostat a la història dels monuments i de les manifestacions culturals més emblemàtiques de la comarca amb llibres com: L’Hospital de Sant Marc de Gandia, una institució per a pobres malalts (segles XIII-XX), de Vicent Olaso; Sant Jeroni de Cotalba, desintegració feudal i vida monàstica (segles XVIII-XIX), de Jesús E. Alonso; L’enigma dels quatre elements al Palau Borja de Gandia, de Vicente Pérez Guillén; Visitatio Sepulchri de sant Francesc de Borja, de Santiago La Parra, Luis Quirante i José M. Vives; Pedagogia melodiosa. La música antiga a Gandia, de Ferran Garcia-Oliver, i Tot el temps del món, d’Ignasi Mora en el 25è aniversari de la fundació del grup de teatre Pluja. Així mateix ha elaborat un document audiovisual sobre Santa Maria de Valldigna i l’exposició “El Cister a la Mediterrània”, realitzada en el setè centenari d’aquest monestir valencià.
El CEIC Alfons el Vell ha facilitat l’accés dels investigadors als fons documentals amb dues obres: L’arxiu parroquial de Santa Maria la Major d’Oliva, elaborada per Josep M. Cruselles i altres, i el Catàleg de la premsa comarcal. La Safor 1880-1982, de Gabriel Garcia Frasquet. També ha propiciat les aproximacions biogràfiques, com les contingudes en els llibres Un negoci de famílies: els Trènor i els Vallier a la Safor del segle XIX, De la Safor a la Cuba colonial. Vicent Alcalà de Olmo, un militar emprenedor i Lluís Català, l’home i l’escriptura. La figura del literat i naturalista Josep Mascarell i Gosp ha estat estudiada en la introducció a la seva novel·la Romeu, un camarada, i la del capellà Francesc M. Miret, en el pròleg a l’edició dels seus Esclats poètics.
També ha promogut investigacions sobre el desplegament urbà (La Safor: un assaig d’anàlisi urbana, de Joaquim Egea; Desenvolupament i urbanisme a Gandia, de Jeroni Banyuls), les institucions pedagògiques (L’educació a la Safor. Des de la desaparició de la Universistat de Gandia fins a la Segona República, de Gabriel Garcia Frasquet) i els moviments sociopolítics (El sindicalisme catòlic a la Safor, de Samuel Garrido; La II República a Gandia, d’Antonio Calzado i Lluís Sevilla).
A més, el CEIC ha editat Ullal. Revista d’història i cultura i ha patrocinat Espai Obert. Revista d’assaig i investigació de les Comarques Centrals Valencianes.