Desenvolupament enciclopèdic
Inicialment prengué el nom de Centre d’Estudis Superiors Eclesiàstics (CESE). El Centre es regia per un consell rector, integrat pels bisbes i provincials, i amb el suport d’un consell directiu, constituït pel rector del Seminari Diocesà i pels delegats dels altres membres del consell rector. A més, hi havia el consell acadèmic, format per tots els professors i un alumne de cada curs.
El curs inicial 1970-71 estigué marcat per un fort dinamisme i, sobretot, per la decisió del claustre d’obrir el CESE, a més dels seminaristes, a sacerdots, religioses i seglars. Al juny del 1971 el consell rector decidí la filiació del Centre a la Universitat de Barcelona per un període experimental de quatre anys, en què els alumnes del Centre assolien el grau acadèmic de batxiller en teologia. Al febrer del 1972, amb l’afiliació a la Facultat de Teologia de Barcelona, el CESE adoptà el nom de Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM).
Des del 1986 es regeix per uns estatuts aprovats pel bisbe Teodor Úbeda Gramage, on es distingeix la figura d’un president, el director del Centre i un consell permanent format per cinc membres. N’han estat directors Manuel Bauçà i Ochogavia (1972-81), Llorenç Alzina i Rosselló (1981-84), Pere Joan Llabrés i Martorell (1984-90) i, des del 1990, Teodor Suau i Puig.
Actualment al CETEM està en vigor el pla d’estudis del 1997, que consta de sis cursos. Els dos primers són dedicats especialment a l’estudi de la filosofia, amb una introducció a les ciències teològiques. Els quatre darrers són constituïts per estudis de teologia sistemàtica, sagrada escriptura, teologia moral i història de l’Església i pastoral. El cicle institucional culmina en la titulació de batxiller en teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya. Té equivalència civil com a llicenciatura en estudis eclesiàstics.
A més d’aquests cursos institucionals, el CETEM també disposa de l’Escola de Teologia com a instrument per a formar religioses i laics; col·labora amb la Delegació Diocesana de Catequesi, amb els instituts religiosos i amb la pastoral universitària en tot allò que es refereix a la formació dels seus membres; constitueix la Delegació Diocesana de Reflexió Teològica i Pastoral, formada per tots els seus professors; treballa amb la resta d’institucions diocesanes per promoure la formació teològica del clergat i dels fidels i, des del 1981, organitza la Setmana de Teologia amb l’objectiu d’oferir una visió actualitzada de qüestions teològiques: història de l’Església, teologia, història de l’art religiós, història social de la doctrina catòlica i aspectes antropològics de la litúrgia han estat alguns dels temes tractats durant els cursos. També disposa d’un servei de biblioteca que s’organitza amb el fons del Seminari Nou, enriquit amb successives adquisicions.
Pel que fa a la seva tasca de divulgació, des de l’any 1979 edita la revista Comunicació, que tracta de temes d’actualitat eclesial i és l’òrgan de la institució. En la seva trajectòria es poden distingir dues grans etapes: la primera (1979-81) centrada en la reflexió pastoral i la preocupació per l’evangelització, i la segona (des del 1982), en l’estudi, el pensament, la investigació i la divulgació. A més, els seus articles són importants per a l’estudi de l’evolució de l’Església mallorquina des del començament de la democràcia fins a l’actualitat. Entre els seus col·laboradors destaquen Gabriel Amengual i Coll, Josep Amengual i Batle, Llorenç Alzina i Rosselló i Teodor Suau, entre d’altres.
El CETEM també edita la col·lecció “Publicacions del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca”, amb una doble finalitat: posar a l’abast del públic la tasca investigadora de professors i alumnes del Centre i oferir la possibilitat de publicar tots aquells treballs que facin referència al seu univers cultural. Es tracta de monografies de temàtica diversa que són seleccionades pel consell permanent. La col·lecció arribà al número 27 l’any 2000. Des del 1988 es concedeixen els premis Bisbe Campins per a monografies teològiques.
Tota aquesta activitat ha convertit la institució en un important centre d’estudis històrics i teològics del qual han sortit importants investigadors entre el clergat mallorquí.
Lectures
- CETEM: Centre d’Estudis Teològics: XXVè aniversari: 1970-1995, Taller Gràfic Eugeni, Mallorca 1995, p. 123.
- LLABRÉS I MARTORELL, P.J.: “El CETEM: entre la història i l’esperança”, Comunicació, 83, 1995, p. 7-14.