Desenvolupament enciclopèdic
L’any 1911 el Centro es dotà de l’Acadèmia Valencianista, refundada a la dècada de 1920-30 per joves activistes interessats a promoure un valencianisme cultural d’arrel catòlica. Organitzà conferències i altres activitats al voltant de temes històrics com la conquesta de València, i fomentà l’excursionisme de referències culturals amb visites al Puig i a Xàtiva. L’any 1926 s’adherí a la campanya a favor de la canonització del beat Joan de Ribera, presentat com un exemple de catolicisme i valenciania. L’aportació més remarcable fou, però, la publicació de la revista Cultura Valenciana (1926-31). També l’any 1926 el Centro realitzà una exposició sobre el pintor Vicente López, acompanyada per conferències d’Antonio Méndez Casal i de Manuel González i Martí. L’any 1931 fou desmantellat per un grup de republicans, i arran de la victòria franquista esdevingué una de les associacions més característiques del nacionalcatolicisme. El 1946 el president de la seva Acadèmia d’Història, Manuel Ballesteros Gaibrois, proposà de tornar a interessar-se per les qüestions valencianes, tal com havia fet abans de la Guerra Civil Espanyola l’Acadèmia Valencianista. Fruit d’aquesta orientació fou un cicle de conferències sobre la història del País Valencià i un altre sobre literatura valenciana en el Renaixement. El Centro no superà, tanmateix, les actituds diglòssiques ni els estrets límits culturals marcats per la dictadura franquista. En foren membres durant la dècada de 1940-50, Federico García Sanchiz, Josep M. Giménez i Fayos i Teodor Llorente i Falcó.
Lectures
- CORTÉS, S.: València sota el règim franquista (1939-1951), Institut de Filologia Valenciana/PAM, València-Barcelona 1995.