D’origen suís, es doctorà en química (1938) i en lletres (1940) a Zuric, on fou també professor (1958-66). Combinà la seva activitat docent amb l’empresarial a Barcelona. En el terreny historiogràfic publicà fonamentalment treballs de tema islàmic: Un retrato de Boabdil en Poblet (1952), Las laderas del Pirineo según Idr¯is¯i (1953), i edità en cinc volums la versió àrab de De materia medica de Dioscòrides, juntament amb la traducció castellana anotada per Andrés Laguna i alguns treballs complementaris (1953-59).