El fet de néixer a la ciutat nord-africana d’Alger a l’inici del s. xx condicionà força l’orientació de les seves investigacions. La mateixa heterogeneïtat dels seus ascendents (pare d’origen navarrès i mare d’origen genovès) li donà una certa visió cosmopolita que l’ajudà a comprendre el món islàmic. Passà la infantesa a Algèria, on feu els estudis secundaris i superiors i on obtingué l’agregació en història el 1937. Traslladat a Tunísia, inicià els seus estudis sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i el Magrib a l’època medieval i feu aportacions importants en el camp de l’expansió catalana per la Mediterrània durant l’Edat Mitjana. Al principi dels anys cinquanta, exercí de conseller cultural a Barcelona, ciutat que conegué a fons fins el 1954, any en què tornà a Algèria. Inicià llavors l’elaboració de la seva tesi doctoral sobre les relacions de la Corona d’Aragó amb el Magrib, que compatibilitzà amb les classes al Liceu Bugeaud. La tesi fou dirigida per Henri Terrasse i llegida a París el 1965. Passà a la Universitat d’Alger, on romangué després de la independència (1962) per reorganitzar l’obertura de la Facultat de Lletres; també creà la revista Histoire et Civilisation du Magreb (1966). Es traslladà a França el 1967, tot i que continuà estretament vinculat a la universitat algeriana i als seus alumnes. Entre el 1968 i el 1970 exercí de professor i dirigí el Departament d’Història de la Universitat d’Amiens. Des del 1970, fou catedràtic d’història medieval a la Universitat de París-Nanterre, a la càtedra creada especialment per a ell (història medieval mediterrània) fins que traspassà el 3 de març de 1982.
La seva tesi doctoral fou publicada el 1966 amb el títol L’Espagne catalane et le Magreb aux XIIIe et XIVe siècles. Es tracta d’una obra ja clàssica dins del camp del comerç baixmedieval i l’inici d’una fecunda escola de medievalistes dedicats a l’estudi de les relacions entre la franja mediterrània de la Península Ibèrica i les riberes nord-africanes. Les seves recerques se centraren, fonamentalment, en els arxius de Barcelona, Tunísia i Alger. Fou traduïda al català el 1969. Es pot afirmar que algunes de les recents monografies publicades per Dolores López i Roser Salicrú sobre les relacions entre la Corona d’Aragó, Granada i el Magrib (enquadrades en els projectes d’investigació de la Institució Milà i Fontanals del CSIC a Barcelona, dirigits per M.T. Ferrer i Mallol) reben l’influx d’aquest investigador francès. L’any 1975 publicà un llibre sobre La vie quotidienne dans les ports méditerranéens au Moyen Age. Poc després, i juntament amb J. Guatier Dalché, elaborà la Histoire économique et sociale de l’Espagne chrétienne au Moyen Age (1976). Aquesta obra fou qualificada aleshores com «un esdeveniment cultural de primer ordre» probablement perquè es tractà d’un dels primers manuals d’història medieval que aplicà d’una manera rigorosa tota la renovació feta per les generacions d’historiadors posteriors a la dècada del 1940, que es fonamentaven en l’aspecte socioeconòmic per damunt del polític o militar. El títol de la introducció marcà una fita en la denominació de les diferents nacions que formaven la Península Ibèrica a l’Edat Mitjana: Les Espagnes médiévales.