Vida i obra
Fou senyor de Souvigny, pel fet de ser nebot i successor de l’historiògraf Charles Bernard. Escriví obres històriques com la Histoire de la monarchie française (1636), però la popularitat li vingué de les seves novel·les i obres literàries, com ara la Histoire comique de Francion (1641). Fou el primer autor francès que justificà el domini gàl·lic sobre Catalunya després de la revolució del 1640, i l’aliança francocatalana del 1641. El seu llibre La deffence des Catalans (1642) és, en bona part, una adaptació dels arguments exposats per fra Gaspar Sala a la Proclamación Católica (1640). Sorel denuncià l’opressió espanyola que patí Catalunya, però suprimí les referències a les teories republicanes de Gaspar Sala, que podien ser incòmodes a l’opinió pública i als governants francesos.
Malgrat el títol, la tesi de l’obra va més enllà de la defensa de l’actuació catalana en la guerra de Separació, ja que també pretén remarcar la crueltat i la injustícia de la corona espanyola, fer-ne una lloa de la francesa, convèncer els catalans indecisos i advertir el poble de Flandes contra el domini espanyol.
Aquesta obra de Sorel ha estat traduïda al castellà, La defensa de los catalanes (2001), i conté una interessant introducció de S. Arredondo.
Lectures
- ARREDONDO, S.: “La deffence des catalans de Charles Sorel. Técnicas literarias para la propaganda política”, dins Camps, C. i C. Heusch (ed.): Languedoc, Roussillon, Catalogne. État, nation, identité culturalle regionales (des origines à 1659), 1998, p. 301-315.