Desenvolupament enciclopèdic
L’obra s’inicia amb la fundació del monestir de Sant Martí del Canigó (1001), aporta algunes dades sobre el seu fundador, el comte Guifré de Cerdanya (988 – 1035), germà del cèlebre abat Oliba de Ripoll, i anota la durada del govern de cadascun dels seus abats fins a la fi del s. xii. Es pot deduir que es redactà en aquesta centúria, prenent com a base la documentació fundacional del monestir i el seu necrologi. Aquest cronicó és una obra històrica d’interès local realitzada per un centre monàstic indubtablement influït pels cenobis de Cuixà i Ripoll, però que ja havia produït un text d’interès per a la historiografia catalana, com és l’encíclica mortuòria del comte Guifré de Cerdanya, redactada el 1050, el qual entre el 1035 i el 1049, any de la seva mort, professà com a monjo en aquest monestir.
Lectures
- COLL I ALENTORN, M.: “La historiografia de Catalunya en el període primitiu”, Historiografia, Barcelona 1991, p. 11-62.