Chronicon Moissiacense

També anomenat Crònica de Moissac, fou editat per L. Duchesne (Le Liber Pontificalis, París 1886-92, I, p. LVII; II, p. XIX), M. Bouquet (Recueil des historiens des Gaules et de la France, París 1869-1904) i G.H. Pertz (Monumenta Germania Historica. Scriptores, Hannover 1826-29).

Desenvolupament enciclopèdic

Comprèn el període 716-812, i fou posteriorment completat amb els Annales monasterii Anianensis o Cronicó d’Aniana, dit així per la procedència del monestir llenguadocià de Sant Benet d’Aniana. Aquests Annales comprenen el període 670-821, i són de gran importància per al coneixement de la història de Catalunya i de Septimània. Tant el cronicó com els annals utilitzen les mateixes fonts per a la història general –els Annales Regni Francorum, o Annals Reials, i uns annals llenguadocians desapareguts en l’actualitat–, i d’aquí parteix la relació entre totes dues obres. Tanmateix, els Annals d’Aniana recullen notícies particulars relatives al Llenguadoc i Catalunya que no apareixen en la redacció de Moissac. L’únic manuscrit de la Crònica de Moissac conservat, acompanyat d’un Decretum Gelasium de libris recipiendis en non recipiendis, és avui dia a la Bibliothèque Nationale de París (ms. lat. 4886, del s. XI), potser provinent del monestir de Ripoll.

Lectures
  1. ABADAL I DE VINYALS, R. D’: Catalunya Carolíngia, I, El domini carolingi a Catalunya (primera part), Barcelona 1986, p. 11.
  2. DUFOUR, J.: La bibliothèque et le Scriptorium de Moissac, París-Ginebra 1972, p. 139.