Chronicon Rivipullense II

Nom que rep un cronicó localitzat per Jaume Villanueva (Viage literario a las iglesias de España, vol. XV, p. 70, 191 i 206; vol. XVIII, p. 244-247) al convent dels carmelitans descalços de Barcelona, pertanyent a la família de manuscrits ripollesa i conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (ms. 588).

Desenvolupament enciclopèdic

Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació. El còdex, en pergamí, és dels s. XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona. Al s. XVII ingressà a la Biblioteca del Carme.

El cronicó ocupa els f. 11r-42v del còdex. El títol (Chronicon Rivipullense), en lletra dels s. xvi-xvii, encapçala el f. 11r; després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423. Seguidament s’inicia el cronicó (f. 13r), seguint la disposició en taula i amb indicació de l’any de l’era hispànica, l’any del Senyor, la indicció, l’epacta, el nombre auri i els cicles i dies de Pasqua. Comença l’any I de l’era. És el més extens de la família Rivipullense, ja que arriba fins l’any 1302 («Obiit Rogerius Bernardi, comes Foxensi») i conté prop de 500 anotacions. Pel que fa a la redacció, se’n distingeix una primera part que arriba fins l’any 659 («Eugenius Papa»; dada errònia, ja que el seu pontificat abraça els anys 655-56), i una segona, la resta del cronicó.

Com els altres membres de la família, el Rivipullense II pren les notícies contingudes al Chronicon d’Eusebi de Cesarea compilat per sant Jeroni, la Historia ecclesiastica del mateix Eusebi, el Chronicon de sant Isidor, el De temporus liber de Beda, els Annales monasterii Anianensis, les cronologies dels reis de França, les actes de consagració de Ripoll i de Cuixà, els necrologis i l’epitafi manuscrit dedicat a Ramon Berenguer IV. A més, a diferència dels altres Rivipullenses, reconeix l’aportació dels Gesta comitum Barcinonensium, com quan es refereix la mort de Pere II el Gran: «scripta sunt in libro gestorum regum Aragonum et comitum Barchinone» (f. 42r).

Lectures
  1. COLL i ALENTORN, M.: “La historiografia de Catalunya en el període primitiu”, Historiografia, Curial, Barcelona 1991, p. 11-62.
  2. NICOLAU I D’OLWER, LL.: “La littérature latine au Xème. siècle”, La Catalogne à l’époque romane, París 1943, p. 197-223.
  3. SÁNCHEZ ALONSO, B.: Historia de la historiografía española, CSIC, Madrid 1947.
  4. VALLS i TABERNER, F.: “Els inicis de la historiografia catalana”, Matisos d’Història i de Llegenda, Balmes, Barcelona 1932, p. 112-128 [reedició: Saragossa 1991].