Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff. Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona. La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 (1967), de la qual hi ha versió catalana: Barcelona, 1380-1462. Un centre econòmic en època de crisi (1977). Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que iniciaren Jaume Vicens i Vives i Pierre Vilar sobre la pretesa crisi catalana del s. XV. La historiadora aportà, amb la seva monografia, una ingent quantitat de dades, tot i que els resultats de la investigació no resten gaire clars: Carrère advoca decididament per la tesi catastrofista però, al capdavall, no aporta gaires dades concloents sobre el debat de fons. És evident, amb tot, que aquest text dona valuoses informacions sobre el desenvolupament del comerç barceloní a la darreria de l’Edat Mitjana, així com de l’organització de l’important sector de la draperia.
També ha publicat alguns articles erudits, sobretot basats en documentació mercantil i notarial: “Le droit d’ancrage et le mouvement du port de Barcelona au milieu du XVe siècle” (1953), “Documents d’histoire économique barcelonaise au XVe siècle” (1967), “Le commerce des Occidentaux en Méditerranée au Moyen Âge” (1975), “La draperie en Aragon et en Catalogne au XVe siècle” (1975) i “Aux origines des Grandes Compagnies: la Compagnie catalane de 1302” (1975).