Desenvolupament enciclopèdic
Reconeguda com a font de dret (1470), l’obra fou incorporada a les compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya. El seu autor, Pere Albert (1233-1261?), canonge de la seu de Barcelona, es formà en l’estudi del dret a Bolonya. La seva activitat com a jutge fou molt intensa i ben apreciada per Jaume I i Ramon de Penyafort. De fet, el monarca li confià casos difícils de dret feudal, tasca que li atorgà una notable experiència. Fruit d’aquest esforç, Albert redactà el Tractactus de constuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos, que posteriorment fou traduït al català i adoptà el títol de Commemoracions de Pere Albert, amb un subtítol aclaridor: Les costumes de Cathalunya entre senyors e vassals tenens castels per senyors, ho altres feus. És possible que l’obra fos encarregada pel mateix Jaume I, com una actualització del dret feudal català contingut en els Usatges de Barcelona.
L’obra consta de dues parts. La primera és formada per 43 capítols, cadascun amb títol però sense numerar. Els vint primers formen un cos ben lligat, amb una estructura racional pròpia dels codis moderns. Constitueixen un bon tractat de dret feudal, que subratlla especialment les obligacions del vassall quan és requerit pel senyor. Esmenten també les relacions alodials i la situació jurídica de les persones que, habitant un feu, no tenen especial vinculació amb el senyor. Els apartats 21-29 s’ocupen de casos concrets de dret feudal exposats en un ordre arbitrari. Els apartats 30-43 són segurament obra tardana d’un altre jurista, com sembla deduir-se per l’estat de maduració literària, ben visible a l’estil, i també per les observacions de dret comparat que conté. La condició i els deures del vassall soliu són el tema principal d’aquests articles. La segona part conté només nou apartats numerats, que en certa manera resumeixen part del contingut de l’anterior.
És documentada la presència d’Albert al seguici de Jaume I, el qual devia tenir-lo com a assessor jurídic en els seus viatges i expedicions, i com a col·laborador en tasques diplomàtiques. Albert també fou amic del bisbe Vidal de Canyelles. A part de la seva vàlua jurídica, les Commemoracions són un bon testimoni de la maduresa de la llengua catalana a mitjan s. XIII, capaç ja de fornir un text tècnic com aquest. Aquesta obra fou el primer intent sistemàtic de conciliar el dret romà amb el costum català. Les Commemoracions reberen el reconeixement oficial, com a font de dret, de les Corts de Montsó del 1470, fet confirmat per les compilacions de dret català del 1495, el 1588 i el 1704 que recullen alguns aspectes de l’obra. El seu prestigi la convertí, però, en font de doctrina ja des del temps de la seva elaboració. Les Commemoracions apareixen en el llibre IV, títol XXX, de les Constituciones de Catalunya, juntament amb els Usatges de Barcelona. L’obra d’Albert conté la primera declaració que contraposa la pagesia de la Catalunya Vella, que tenia l’obligació de pagar la redempció si volia abandonar la terra, a la de la Catalunya Nova, on no existia aquesta càrrega. Aquesta distinció tingué molt bona acollida al seu temps i entre els historiadors posteriors, tot i que les modernes recerques han demostrat que la realitat no era tan senzilla: hi havia remences, i també pagesos lliures, a les dues Catalunyes, bé que evidentment hi havia unes tendències fruit de tradicions seculars i d’una diversa evolució històrica. En tot cas, les distincions marcades per Albert contribuïren a precisar, des del punt de vista legal, l’estatus social de la pagesia catalana, a partir de la diversitat de les condicions socials agràries del s. XIII. Una altra idea important inclosa en l’obra de Pere Albert es referia a l’atorgament de la jurisdicció general pel rei, de manera que les altres jurisdiccions havien de tenir un caràcter particular, inferior i delegat. En això coincidien tant la tradició del dret feudal com la nova concepció sobre la jurisdicció, que s’hi sobreposa, derivada del dret comú i basada en el principi de la plenitudo potestatis que corresponia al monarca. Al capdavall, Pere Albert mostra un món a cavall d’una concepció feudal i una altra més lliure d’aquests llaços, en vies d’una autonomia més gran del poder reial. En les Commemoracions, per exemple, es planteja com resoldre la col·lisió de deures quan els barons eren cridats al seu auxili, i ho resolgué dient que cada vegada que el príncep de Catalunya demani ajut «de pública utilitat» l’ha de rebre; però no quan els requerís «per raó d’alcun negoci qui no és per públic profit». Perquè mentre el comte podia obligar els seus homes per un doble dret, dret de jurisdicció i dret d’homenatge, el rei solament era legitimat pel dret de jurisdicció general.
Segons molts comentaristes, l’obra de Pere Albert és una de les peces bàsiques del dret català medieval, al costat dels Usatges de Barcelona, el Llibre del consolat de mar, les Ordinacions marítimes dels prohoms de la Ribera de Barcelona (1258) i les Consuetuds de Tortosa, completant així un fons dels més importants i influents sobre l’ordenament jurídic europeu del període medieval.
Dels manuscrits catalans de les Commemoracions de Pere Albert, el que es conserva a la Biblioteca Nacional de París sembla ser el més antic, de la darreria del s. XIII, però és incomplet. El millor, no gaire posterior, es conserva a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic, encara que l’estat de la còpia no és gaire bo.
Lectures
- Rovira, J. (ed.): Usatges de Barcelona i Commemoracions de Pere Albert, Barcino, Barcelona 1933.