Celebrats al llarg de tot el s. XX, han constituït un marc, difícilment superable, que reuneix especialistes de tot el món sobre la història medieval i moderna de la Corona d’Aragó i on es discuteixen les noves tesis i els avenços de les recerques.
El primer congrés (Barcelona 1908) fou celebrat per commemorar el naixement de Jaume I. A partir de llavors se n’han organitzat disset més, el darrer dels quals tingué lloc també a Barcelona (2000). Si bé no se’n fixà la periodicitat, els darrers cinc congressos s’han celebrat regularment cada tres anys. Les trobades tenen lloc, alternativament, als antics dominis de la Corona (Aragó, Catalunya, Mallorca, València, Provença, Nàpols, Sardenya i Sicília). Les llengües oficials són el castellà, el català, el francès i l’italià. La seu de la comissió permanent dels congressos és l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Els congressos celebrats han estat els següents: I. Barcelona (1908): entorn de la figura de Jaume I, de qui es commemorava el setè centenari del naixement. II. Osca (1920): sobre el rei Alfons el Cast i el s. XIII. III. València (1923). IV. Mallorca (1955): al voltant de diversos aspectes històrics del temps de Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim (política interior i exterior, economia, institucions, cultura); aquest congrés és de numeració anterior tot i que cronològicament és posterior al de Saragossa del 1952 perquè s’hauria d’haver organitzat l’any 1931; la publicació de les actes és de 1959-70. V. Saragossa (1952): sobre Ferran el Catòlic i Itàlia; aquest congrés és anterior al de Mallorca, tot i que la numeració és posterior; les actes són del 1954. VI. Càller, Sardenya (1957): al voltant de les relacions econòmiques i comercials a la Mediterrània del s. xii al xvi; les actes són del 1959. VII. Barcelona (1962): sobre Jerónimo Zurita –en commemoració del quart centenari de l’edició dels seus Annales– i sobre els monarques de la Corona d’Aragó que pertanyien al Casal de Barcelona, en complir-se el vuitè centenari de la coronació d’Alfons el Cast; les actes són del 1962. VIII. València (1967): centrat en la Corona d’Aragó al s. xiv; les actes són de 1969-70. IX. Nàpols (1973): al voltant de la Corona d’Aragó i la Mediterrània: aspectes i problemes comuns des d’Alfons el Magnànim a Ferran el Catòlic; les actes es publicaren entre el 1978 i el 1984, a Nàpols i Saragossa. X. Saragossa (1976): entorn de la figura de Jaume I i la seva època; les actes es publicaren entre el 1979 i el 1982. XI. Sicília (1982). XII. Montpeller (1985): sobre Montpeller, la Corona d’Aragó i els països del Llenguadoc entre el 1204 i el 1349; les actes són de 1987-89. XIII. Mallorca (1987): centrat en el Regne de Mallorca i la Mediterrània; les actes són de 1989-90. XIV. L’Alguer-Sàsser (1990): sobre la Corona d’Aragó a Itàlia; les actes es publicaren en 1993-97. XV. Jaca (1993): entorn del poder reial a la Corona d’Aragó, s. XIV-XVI; les actes són del 1996. XVI. Nàpols (1997): sobre la Corona d’Aragó en temps d’Alfons el Magnànim –els models polítics i institucionals, economia, societat i cultura–. XVII. Barcelona (2000).
La publicació de les actes dels congressos correspon a les seus organitzadores, de manera que no hi ha cap uniformitat ni formal ni de contingut en les diverses edicions. Amb tot, els volums apareguts constitueixen un llegat molt valuós tant des del punt de vista temàtic –el ventall d’aspectes tractats és molt extens– com des del punt de vista historiogràfic. Una anàlisi sistemàtica permet captar l’evolució, els avenços i els viratges de la historiografia sobre la Corona d’Aragó al llarg de la segona meitat del s. XX. Bona part de l’interès de les actes rau en el fet que hi apareixen molts treballs primerencs d’historiadors que posteriorment han assolit un prestigi internacional notable o bé d’altres que ja tenien un reconeixement a l’hora de presentar les seves ponències o comunicacions: Jacques Heers, Jaume Vicens i Vives, Ferran Soldevila, Martí de Riquer, Miquel Batllori, José María Lacarra, José María Jover, Philippe Wolff, Alberto Boscolo, Geo Pistarino, Charles-Emmanuel Dufourcq, Henri Lapeyre, Ramon Carande, Yves Renouard, Johannes Vincke, Robert I. Burns, Pere Molas, Josep M. Font i Rius, Josep Antoni Maravall, Manuel Riu i Riu, Jocelyn N. Hillgarth, Henri Bresc, Thomas N. Bisson, Mario del Treppo, Michel Balard, Martí Aurell, David Abulafia i un llarg etcètera.