El primer congrés tingué un caràcter general i s’articulà en sis sessions de temàtica econòmica i social: demografia, món rural, món urbà, política i institucions, religió i cultura i mentalitats. Cada sessió fou precedida d’una ponència sobre l’estat de la qüestió. Les actes es publicaren en dos volums.
El segon congrés (1988) aprofità les ofertes de mecenatge de la commemoració del segon centenari de la mort de Carles III (1788). L’objectiu fou l’estudi de Catalunya en aquella època i tot el s. xviii. Les comunicacions tractaren de la història sociocultural amb una secció sobre art i festa. No hi hagué secció de demografia, però sí dues de societat i dues d’economia (urbana i rural). En lloc de ponències generals, ponents convidats desenvoluparen temes monogràfics. A partir d’aquesta convocatòria, les actes es publicaren com a números a la revista departamental Pedralbes (en aquest cas, núm. 8, 1988), sempre en dos volums.
El tercer congrés (1993) s’ocupà de les institucions dels s. xvi-xvii dels Països Catalans en general. S’hi introduí la fórmula d’una conferència inaugural i una altra de cloenda. La primera s’encomanà a sir John H. Elliott, que parlà de Catalunya dins les monarquies compostes. La segona fou pronunciada per Pere Molas. El congrés s’organitzà en set sessions: institucions reials, corts i Generalitat, institucions municipals, institucions econòmiques, institucions i grups socials, ensenyament, art i festa, i història i ideologia. Les actes es publicaren en el número 13 (1993) de Pedralbes.
El quart congrés (1998), dedicat a Catalunya i Europa a l’Edat Moderna, l’inaugurà Bartolomé Bennassar i el clogué Ernest Lluch. Hi hagué 104 comunicacions classificades seguint criteris temàtics, cronològics i geogràfics. Les actes es publicaren al número 18 (1998) de Pedralbes.