Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991. Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica. Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana.
La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç, i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local, davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals que es produí en el panorama historiogràfic català a partir de la meitat dels anys vuitanta. Aquesta realitat es desenvolupà paral·lelament a l’eclosió d’un nou entramat editorial també d’àmbit local, a la dinamització exercida des de molts centres d’estudis locals i comarcals i a l’empenta que suposà la convocatòria per administracions i entitats de premis i beques d’estudis. La voluntat dels organitzadors d’aquests congressos també ha estat que l’àmplia participació, la interdisciplinarietat i la complementarietat fossin alguns dels seus trets distintius, obrint els congressos a erudits, investigadors, administracions, polítics i gestors, més enllà de l’estricte marc universitari. La internacionalitat de totes les convocatòries també s’ha manifestat a través d’una extensa nòmina de professors i ponents vinguts d’arreu de l’Estat espanyol i d’Europa (Henry Kamen, Manfred Kossok, James Amelang, Miguel Artola i Joseba Agirreazkuenaga). La publicació de les actes i ponències de cada congrés és a càrrec de la revista L’Avenç a través de la seva col·lecció “Actes”.
El I Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya se celebrà l’any 1991. La convocatòria fou general i la temàtica, genèrica, amb voluntat d’aplegar el més ampli conjunt d’actors implicats en la història local: investigadors procedents de l’àmbit universitari, joves historiadors que endegaven o publicaven les seves primeres recerques, ensenyants que treballaven la història local com a recurs metodològic en les seves aules, professionals implicats en la conservació i difusió del patrimoni, i estudiosos i erudits motivats en la divulgació de la memòria col·lectiva de viles i pobles. El Congrés se centrà en el debat metodològic sobre la integració de la història local en la història general i s’estructurà a partir de la presentació de fins a vuit ponències a càrrec de reconeguts historiadors. Es presentaren comunicacions que foren publicades dins les Actes del I Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya (1993), amb pròleg del coordinador del Congrés, Xavier Marcet i Gisbert.
El II Congrés, celebrat l’any 1993, se centrà en les “Formes i relacions del poder local a l’època contemporània”. S’encarà el tema del poder local a regions, països o bé localitats des de distintes perspectives: l’anàlisi de l’evolució del sistema polític local; la relació dels moviments socials amb l’espai i el poder locals; la continuïtat, les formes i els mecanismes de permanència en el poder local a càrrec d’elits i oligarquies; l’estudi de la classe i del personal polític; l’accés als càrrecs públics; el control de les institucions locals i la investigació sobre el paper exercit pel poder econòmic en l’àmbit municipal. El total de treballs presentats, entre ponències i comunicacions fou de 28, i es publicaren (1995) en les Actes del II Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya. Formes i relacions del poder local a l’època contemporània, amb pròleg del coordinador José Luis Martín Ramos.
El III Congrés se celebrà (1995) sota el títol de “Funcionament de les finances locals al llarg de la història”. La temàtica girà al voltant de l’origen de la fiscalitat medieval i la realitat canviant d’uns municipis en estat de formació; la imbricació entre fiscalitat local i fiscalitat reial en època moderna; la pluralitat de competències que els municipis assoliren en aquest camp; el control de tot el procés que mantingueren les oligarquies locals sempre vigilants dels seus interessos; la creació d’impostos ordinaris i extraordinaris; l’arrendament dels drets i impostos públics o el procés de construcció d’una fiscalitat liberal al llarg del s. XIX. Les ponències es publicaren (1996) dins les Actes del III Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya. Funcionament de les finances locals al llarg de la història, amb pròleg de Pere Anguera.
En el marc de desenvolupament d’aquest III Congrés, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana organitzà una taula rodona sobre el tema “Els centres d’estudis i la nova llei de Fundacions”.
El IV Congrés, celebrat l’any 1997, tractà d’“El cor urbà dels conflictes: identitat local, consciència nacional i presència estatal”. El conjunt de les contribucions se centrà en l’estudi de la relació entre els diferents espais territorials (local, nacional, estatal) i les identitats col·lectives, tenint en compte, d’una banda, la configuració dels sentiments de pertinença a una comunitat i, de l’altra, la diferent articulació en què es configuren aquestes identitats. El debat abordà aspectes com el lligam entre el patriotisme local, les manifestacions de consciència nacional i la progressiva implantació de les estructures d’estat. S’hi presentaren 28 comunicacions, que foren editades dins les Actes del IV Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya. El cor urbà dels conflictes: identitat local, consciència nacional i presència estatal (1999), amb una presentació de Remei Perpinyà. En el marc del Congrés es pronunciaren dues conferències sobre les relacions entre identitat i territori, a càrrec de Joan F. Mira i de Diego López Garrido.
El V Congrés (1999) tingué com a eix vertebrador “L’estructuració territorial de Catalunya: els eixos cohesionadors de l’espai”. Especialment destacable resultà la interdisciplinarietat metodològica i científica que acolliren les sessions, amb la participació d’historiadors, geògrafs, economistes, sociòlegs i filòlegs. Entre els temes abordats destaquen l’estudi del pes dels municipis en la projecció territorial, la pervivència d’hàbitats i comunicacions, l’establiment de relacions de capitalitat, el pes dels recursos humans, l’aparició de centres regionals; la incidència del marc físic i l’evolució de l’organització política i administrativa del territori al llarg dels anys. El nombre de comunicacions presentades superà la trentena i foren publicades l’any 2001: Actes del V Congrés Internacional d’Història Local de Catalunya. L’estructuració territorial de Catalunya: els eixos cohesionadors de l’espai, amb pròleg del coordinador Flocel Sabaté i Curull.
Els dies 30 de novembre i 1 de desembre de 2001 se celebrà el VI Congrés Internacional d’Història Local amb el títol de “Sociabilitat i àmbit local”, sota la coordinació de Carles Santacana.