Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC)

Associació que agrupa diversos centres i instituts d’estudis catalans, valencians i mallorquins amb l’objectiu de coordinar la seva actuació en temes culturals, tot potenciant la riquesa individual de cada centre i superant les accions disperses i inconnexes.

Desenvolupament enciclopèdic

Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida.

En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent. Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta. També s’establiren dues seus: l’una a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida), i l’altra a l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives, a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), que al final de l’any 2000 es traslladà a l’Institut d’Estudis Catalans. En aquests anys de funcionament també han estat presidents de la Coordinadora Santi Ponce, Josep Borrell, Carme Vidal i Josep Santesmases.

La CCEPC s’ha plantejat l’assoliment de diversos objectius: l’edició d’un butlletí, la celebració de conferències, sessions de treball, debats i congressos, i l’organització d’un sistema de distribució de les publicacions dels centres, a fi i efecte de promoure una coneixença del material publicat. Un darrer aspecte és la promoció d’iniciatives legislatives i administratives en benefici de les activitats dels centres.

La Coordinadora ha actuat en diversos àmbits, procurant tant la trobada tècnica com la científica d’estudiosos dels centres: al novembre del 1994 se celebrà a Lleida el I Congrés de la CCEPC, sota el títol de “Moviments socials i dinàmica associativa”. El segon tingué lloc a Mallorca a l’octubre del 1997 amb l’enunciat de “Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana”, amb una destacada participació. El darrer, celebrat a Barcelona el 2001, portà per títol “Fonts orals. La investigació a les terres de parla catalana”.

Pel que fa a l’activitat divulgadora, d’una banda ha organitzat dues exposicions: l’“Exposició bibliogràfica sobre el franquisme i la transició democràtica”, instal·lada a la seu del Museu d’Història de Catalunya, al novembre del 1997, i la mostra itinerant “Els Centres d’Estudis”, i, de l’altra, ha editat un butlletí de les activitats generades tant per la mateixa Coordinadora com pels diversos centres: inicialment foren uns fulls de relació, de nom Butlletí, substituït posteriorment per un Full Informatiu, reformulat més tard per Frontissa, Butlletí de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a part de llibres de congressos.

Especialment útil per la seva funció divulgadora ha estat la publicació del Llibre Blanc dels Centres i Instituts d’Estudis de Catalunya, que ha marcat unes valoracions de present i, sobretot, de futur, del potencial dels centres d’estudis.

Lectures
  1. GARCIA, X.: Història i cultura local a Catalunya al segle XX, El Mèdol, Tarragona 2002.
  2. GAVALDA, A.: Llibre Blanc dels Centres i Instituts d’Estudis de Catalunya, Lleida 1998.
  3. SAPENA, C.: Els centres d’estudis, Diputació de Girona / Caixa de Girona, 2002.