Estudià a Múrcia, Oriola i València. Residí a Cadis (1776-85) i a Madrid (1785-91). Des del 1792 ocupà diferents càrrecs a la catedral de Sevilla i a la de Palma. Fou nomenat cronista del Regne (1807). El coneixement de diverses llengües (francès, anglès, italià, grec, llatí, àrab i hebreu) li permeté traduir obres com el Diccionario universal de Física (1796-1802) de Brisson, que difongué les idees de la Il·lustració, i El Juicio Final, d’E. Young. Fundà a Madrid el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1785-91). La seva aportació a la investigació històrica se centrà en qüestions generals de la monarquia hispànica i, sobretot, en la valoració dels descobriments geogràfics. Destaca la seva obra Investigaciones históricas sobre los descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del XVI (1794), on aportà documentació inèdita.
Com a polític, fou diputat per les Balears i figurà entre els afrancesats que juraren la constitució de Bonaparte a les “corts” de Baiona. Durant el regnat de Josep I ocupà el càrrec de secretari del Ministeri d’Interior. Amb l’aixecament contra els francesos s’exilià a França. Tornà a Palma el 1814 per ocupar la seva canongia a la seu de Palma fins a la seva mort dos anys després.
- SERVER I ROTGER, P.J.: Cristòfol Cladera i Company, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma 1992 (“Balears i Amèrica”, 16).