El 1940 ingressà en la congregació dels missioners dels Sagrats Cors i, el 1949, fou ordenat de prevere. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid (1960) i s’hi doctorà (1965) amb la tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (publicada el 1968). Ha estat professor de la Universidad Complutense de Madrid (1967-68), bibliotecari del Museu Arqueològic de Madrid (1970-79), col·laborador científic del CSIC, secretari i director de l’Institut Espanyol de Prehistòria (1980-85) i, des del 1990, director del Museu de Lluc. Com a investigador, ha centrat els seus estudis en el bronze antic a Mallorca, i també en el procés de romanització de l’illa. Ha dirigit nombroses excavacions tant a Mallorca com a Menorca, i ha col·laborat en diverses publicacions especialitzades com Archivo Español de Arqueología, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Randa, Empúries o Iberia, entre d’altres. També fou director de les revistes Trabajos de Prehistoria (1981-89) i Lluc (1962-63).
Entre la seva bibliografia cal esmentar: Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (1968), “Aportaciones a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas”, Historia de Mallorca I (1971), Anotaciones sobre la cronología de las navetas de Menorca (1974), La necrópolis protohistórica de Cales Coves: Menorca (1982) i “El conjunto de cuevas artificiales de Biniparratx: Menorca”, Prehistoria y arqueología de las Islas Baleares.