Desenvolupament enciclopèdic
Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona.
La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany. Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona (801), on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní; l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus; i la fundació i dotació del monestir de Sant Pere de les Puelles. Seguidament hi ha un buit cronològic important, ja que la narració es reprèn amb el comte Borrell i l’expedició sarraïna del 985, que acabà en el saqueig de Barcelona i la destrucció del cenobi de Sant Pere. També explica la recuperació de la ciutat pel comte, la batalla de Rovirans, on segons el text morí Borrell, i el llançament de 500 caps de cavallers cristians sobre la plaça de Sant Just. Continua amb la presa del govern per Ramon Borrell, el qual restaurà el monestir de Sant Pere i en nomenà abadessa la seva germana. Per últim, la crònica s’enllesteix amb les aventures de l’abadessa Madrui, que havia estat captiva a Mallorca i que fou rescatada per un familiar seu. Un cop a Barcelona, Madrui demostrà quines eren les rendes i pertinences del monestir, ja que fins aquell moment no s’havia pogut aclarir –per la mort de totes les monges i la destrucció dels documents en la presa de Barcelona–. La narració finalitza amb el traspàs de Madrui i la notícia dels fets miraculosos de què havia estat protagonista.
La Crònica fou escrita per a servir els interessos del monestir de Sant Pere i l’església de Sant Just. Com a fonts, utilitzà algun element de la família dels cronicons Barcinonenses, la versió ampliada dels Gesta Comitum Barcinonensium i documentació del monestir, com el testimoni recollit per Étienne Baluze en l’apèndix de Marca Hispanica (1688, document CXXXIII). És per això que Miquel Coll i Alentorn proposà com a data de redacció el període 1278-83. Ja entrat el s. XIV, la Crònica passà a formar part de compilacions generals.
Jeroni Pujades parlà d’aquest text en la seva Crònica universal del Principat de Catalunya. El còdex que contenia la crònica, escrit amb lletra del s. xv, encara el trobà Pròsper de Bofarull, que en donà notícia en Los condes de Barcelona vindicados (1836). La Crònica, però, ha format part de diverses compilacions historiogràfiques (ms. 152 de la BC; Llibre de les nobleses dels reis, de Francesc, ms. 487 de la mateixa biblioteca, i el text aragonès titulat Historia del Rasal, conservat a la BNM, ms. 1814). Si bé el text del monestir de Sant Pere avui és perdut, una còpia realitzada per Pujades es conserva al Museu Episcopal de Vic (Crònica e primera fundació del monestir de Sant Pere de Barcelona, ms. 225, f. 3-8). Una altra còpia, del s. XVIII, fou adquirida el 1942 per l’AHCB (ms. 1634 del fons Marià Aguiló); i, finalment, pel que fa a la tradició manuscrita, Ramon d’Abadal descobrí un altre text independent, copiat el 1610, a la biblioteca del monestir de Sant Pere.
Lectures
- Goll i Alentorn, M.: “La crònica de Sant Pere de les Puelles”, Historiografia, Barcelona 1991, p. 99-111.