Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris. El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384. Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional. Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà. L’anotació 238, referent al 2 de gener de 1417, correspon a l’última data ressenyada a l’obra original.
Amb posterioritat, a la darreria del s. XVI, s’hi afegiren set anotacions corresponents al s. XIV, que fan referència al període des del 30 de juliol de 1311 fins a l’any 1334.
El text de la crònica parteix fonamentalment de fonts documentals, ja siguin documents de la Cancelleria o notes de cròniques i dietaris escrites en català, que els autors s’esforçaren a traduir en un llatí rudimentari. En alguns passatges, la dependència de fonts preexistents queda reflectida en l’existència de lectures errònies de dates o d’abreviatures. A les dades estrictes dels regnats dels sobirans catalans, començant per Pere III, s’hi barregen notes de caràcter local barceloní.
La Crònica del Racional fou emprada per Bruniquer per a les seves Rúbriques, a través de les quals algunes de les seves dades han passat a l’ús i el coneixement comú de la historiografia catalana.
El manuscrit s’aplegà, juntament amb d’altres, en el volum anomenat Llibre antic de les constitucions i privilegis, que conté essencialment textos jurídics, i en el qual la Crònica del Racional ocupa els folis finals, del 285 al 310. Fou publicat el 1921 per l’AHCB (on es conserva), com a fascicle II del volum I, fascicle dedicat monogràficament a aquesta crònica, dins l’efímera publicació periòdica Recull de documents i estudis.