Desenvolupament enciclopèdic
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara. Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller (Cervera 1376 – Saragossa 1456).
La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418. L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I (1410) fins a la de Ferran I a Igualada (1416): el compromís de Casp (la legitimitat dinàstica és subratllada per una nota sobre l’aplicació de les Ordinacions de Pere III, avi del rei), la rebel·lió del comte d’Urgell, els primers contactes amb Nàpols i la resolució del Cisma d’Occident. L’obra acaba amb una crítica als juristes i l’al·lusió a un projecte de reforma de l’administració de justícia que preparava el rei abans de morir.
Poc coneguda per la bibliografia i no editada fins el 1993 (per V.J. Escartí, “El ms. 212 de la BUV i les cròniques de Joan I, Martí l’Humà i Ferran I”, dins Caplletra, 15, 1993, p. 31-48), la Crònica del Regnat de Ferran I no ha tingut el mateix ressò que les dues obres esmentades sobre els fills del Cerimoniós. P.M. Carbonell, que coneix els tres textos, no utilitza el dedicat a Ferran I en les Cròniques d’Espanya.
Lectures
- COLL I ALENTORN, M.: “El cronista Pere Tomic i les corts del temps del Magnànim”, IX Congresso di Storia della Corona d’Aragona, vol. II, Società Napoletana di Storia Patria, Nàpols 1982, p. 459-468.
- DURAN, E.; MIRALLES, E.; TOLDRÀ, M.: Repertori de manuscrits catalans (1474-1620), vol. II.1, IEC, Barcelona 2000, p. 21-23.