Desenvolupament enciclopèdic
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara. Havia de ser una persona lligada a la cort reial, de la qual percebia un salari, i que simpatitzava amb el partit de la reina Sibil·la, que influí els darrers temps el rei Pere. Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller (Cervera 1376 – Saragossa 1456).
La Crònica del Regnat de Joan I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i fou concebuda, com la Crònica del Regnat de Martí I, com un apèndix breu a la Crònica de Pere el Cerimoniós per tal de posar-la al dia, però fou escrita fora de l’àmbit oficial, que probablement no hauria permès el to crític envers els monarques. Conté una semblança del rei Joan I on descriu la seva afecció per la vida cortesana, la música, el ball i la caça; en fa un judici sever quan indica el sobrenom amb què es designava el rei, lo descurat. El cronista lloa, en canvi, que fes educar la infanta Isabel, filla de la reina Sibil·la, amb les seves pròpies filles. Els fets del regnat que relata, de manera breu però ben informada, són: la invasió del comte d’Armanyac; l’avalot del 1391 contra els jueus i la seva repressió; l’expedició a Sicília de l’infant Martí –que ocupa gairebé la meitat de la crònica i evidencia l’interès de l’autor per l’expansió mediterrània–; l’expedició projectada de Joan I a Sardenya, que no arribà a terme però que serví per a socórrer l’infant a Sicília; el matrimoni de la filla del rei, Joana, amb el comte de Foix; la introducció de la festa de la Immaculada Concepció de Maria, el 8 de desembre, i el viatge a Mallorca del 1395, que serví per a esprémer els recursos de l’illa. Comenta també el malbaratament que feu Joan I del poc patrimoni que li havia deixat el rei Pere i l’endeutament creixent dels últims temps del regnat. L’obra acaba amb el relat de la mort del rei, mentre caçava a l’Empordà –fet aprofitat per a donar una altra visió del rei, que fou vertader caçador.
La crònica del rei Joan I, juntament amb la del rei Martí I –i la de Ferran I molt parcialment–, fou publicada per P.M. Carbonell a Cròniques d’Espanya fins ací no divulgades (1547), obra reeditada per Agustí Alcoberro (1997). També ha estat presentada, com la del rei Martí I, per F.P. Verrié en edicions privades de felicitació nadalenca: Crònica del Regnat de Joan I (1950). Posteriorment, V.J. Escartí feu una edició conjunta de totes tres: “El Ms. 212 de la B.U.V. i les cròniques de Joan I, Martí l’Humà i Ferran I”, dins Caplletra (1993).
Lectures
- RIQUER, M. de: Història de la Literatura Catalana, I, Ariel, Barcelona 1964, p. 502-503.
- VERRIÉ, F.P.: “Semblanza de Juan I por un cronista de la época”, Barcelona. Divulgación Histórica, VIII, 1951, p. 27-30.
MTFM