Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara. Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller (Cervera 1376 – Saragossa 1456).
La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I, per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques. L’obra explica el perquè del sobrenom lo eclesiàstic que els seus contemporanis donaren al rei Martí: oïa tres misses cada dia, deia les hores com un prevere i es preocupava pels ornaments de les esglésies. Relata diversos fets del regnat, alguns amb molt de detall, com la tornada de Sicília del rei; informa, cosa que no fan altres fonts, del casament de Martí el Jove amb Maria de Sicília el 1396, ja que la cerimònia del 1392, abans de sortir cap a l’illa, fou d’esposalles i no de matrimoni, perquè el promès només tenia dotze anys. Relata també el pas per Avinyó, a la tornada, però no menciona el pas per Sardenya i per Còrsega. Esmenta el procés dels consellers de Joan I iniciat per la reina lloctinent Maria de Luna i el perdó atorgat pel rei; la convocatòria de corts i la coronació a Saragossa en una gran festa i poques notícies més, llevat del casament de la seva neboda Violant amb el rei Lluís de Nàpols, la mort de la reina Maria (1406) i el casament de la seva germana Isabel. Dedica molt d’espai a Martí el Jove i a la seva vida familiar: el naixement i mort més tard del seu fill Pere, la mort de Maria de Sicília, el naixement de dos fills naturals, Frederic i Violant, el segon casament amb Blanca de Navarra i el naixement d’un fill que morí. Destina també força espai a l’expedició a Sardenya i enumera els cavallers gascons que hi prengueren part i alguns nobles catalans, els que hi anaren des de Sicília, amb Martí el Jove, i els que hi envià el papa Benet XIII, comenta la presa de quatre galeres genoveses, la batalla de Sanluri i la mort de Martí el Jove. Finalitza l’obra amb el segon matrimoni del rei amb Margarida de Prades, el 1409, i la mort del monarca. Molts aspectes del regnat de Joan I ni tan sols són mencionats. Aquesta crònica fou publicada, amb moltes interpolacions, per Pere Miquel Carbonell: Chròniques d’Espanya fins ací no divulgades (1547), i reeditada per Agustí Alcoberro (1997). També ha estat publicada i comentada per Frederic Pau Verrié: Crònica del Regnat de Martí I (1951), edició privada de felicitació nadalenca, i per Vicent Josep Escartí: “El Ms. 212 de la B.U.V. i les cròniques de Joan I, Martí l’Humà i Ferran I”, dins Caplletra (1993), p. 31-48.