Damià Cerdà i Juan

(Pollença, Mallorca, 1917)

Arqueòleg.

Professor mercantil per l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona (1936). Ha centrat les seves investigacions en el camp de l’arqueologia submarina i la ceramologia, sobretot en estudis d’àmfores i ceràmiques gregues. Ha participat en diferents excavacions a Portopí, Calvià, ses Salines, Menorca o Cabrera. Realitzà tot un seguit de prospeccions arqueològiques a Alcúdia i Pollença, resultat de les quals fou el descobriment de la conducció d’aigua que abastia la ciutat romana de Pollentia. Ha escrit: “Economía antigua de Mallorca”, dins Historia de Mallorca I (1971), en deu volums; “Hallazgos submarinos y relaciones mediterráneas”, dins Prehistoria y arqueología de las Islas Baleares (1974); “Una nau cartaginesa a Cabrera”, dins Fonaments (1978); La nave romano-republicana de la Colonia de Sant Jordi (1980); L’àrea geogràfica de Bocchoris i la contractació de mercenaris (1984); El barco del Sec. Costa de Calvià, Mallorca (1987); El vi en l’ager pollentinus i en el seu entorn amb una síntesi de la Palma romana amb el seu port (Portopí) (1999), i Les àmfores salseres (2000).