Fou dirigent de la Unió Catalanista. Ja en la maduresa, inicià una trajectòria com a estudiós del món medieval català que el portà a ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1919), de la qual fou secretari (1922-24). Entre les seves publicacions destaquen: Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília (1909), L’extinció del casal de Barcelona (1910), En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp (1913), Epistolari del rei Martí, rei de Sicília i primogènit d’Aragó (1919) i Retorn de l’illa de Sicília a la Corona d’Aragó (1920).