Vida i obra
Membre d’una poderosa i influent nissaga valenciana, era fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara, i posseí el títol de baró de Llaurí. Continuador d’un dietari iniciat pel seu germà Àlvar, Dídac de Vic fou protector del monestir dels jerònims de Santa Maria de la Murta, a la vall de Miralles, al terme d’Alzira, i gastà una part de la seva fortuna fent-hi millores arquitectòniques i decoratives. Entre altres coses, donà a aquesta comunitat una col·lecció de retrats de valencians il·lustres, pintats per Ribalta, alguns dels quals encara es conserven al Museu Sant Pius V de València. En morir fou enterrat a la Murta, com els seus avantpassats, i hi llegà, a més, nombroses obres d’art i la seva biblioteca. Entre els papers d’aquesta hi havia el dietari, que anà a parar a Sant Miquel dels Reis, on fou copiat –en extracte– i des d’on, després, desaparegué i només en restaren diverses còpies. Actualment, la més antiga es conserva al fons Serrano i Morales de l’Arxiu Municipal de València. S’edità el 1921 amb un pròleg de Francesc Almarche i Vázquez i fou transcrit per S. Carreres i Zacarés.
El dietari dels Vic, el qual és conegut arran de la seva publicació com a Dietario valenciano, ha arribat mutilat, atès que el 1787, el pare Cuenca del monestir de Sant Miquel dels Reis en feu una selecció, com ell mateix adverteix: «no se ha copiado todo lo que contienen dichos originales, sino solamente aquellas cosas que han parecido dignas de conservarse en la memoria». D’altra banda, el títol que presenta el manuscrit copiat per Ribelles és Memoria de varios sucessos acaecidos en Valencia desde el día 1 del año 1619 i s’adiu més al que degué ser l’original.
El text s’inicia el 1619, i les notícies d’aquest any i de part del 1621 són de la mà d’Àlvar de Vic. Entre aquest darrer any i el 1626 es produeix una llacuna i, a partir d’aquell moment i fins el 1632, les anotacions són més sovintejades i ja són obra de Dídac. El dietari dels germans Vic, almenys en la forma en què ha arribat, és íntegrament en castellà, però no es pot descartar la possibilitat que l’original fos tot o una part escrit en el català del país. No obstant això, l’opció del castellà també és possible, atès que la noblesa l’havia preferit com a llengua de cultura, tot i que un coetani dels Vic, el noble Català de Valleriola, a pesar de les seves vel·leïtats literàries en castellà, mantingué la llengua autòctona en el seu dietari. De manera que no seria estrany que els Vic també l’haguessin mantinguda en aquest àmbit privat de l’escriptura, com feren, d’altra banda, altres memorialistes valencians, fins i tot de la fi del s. XVII.
Els esdeveniments que recull el dietari dels Vic són els habituals en aquesta mena d’obres: notícies que semblen destacades als ulls dels autors, per qualsevol motiu. Hi apareixen freqüentment anotacions referides a successos que commocionaren la vida de la ciutat, com ara assassinats, avalots, robatoris o ajusticiaments, però també casaments, festes i altres aspectes socials menys truculents. De tant en tant, hi ha informacions referides a altres parts de l’antic Regne de València. Les notícies solen rebre un tractament breu, quasi enunciatiu, però de tant en tant Dídac de Vic abunda més en alguns aspectes o en certes informacions de què té més coneixement; fins i tot, de vegades, en dona la seva opinió, però això no és gaire freqüent. Cal suposar que el compilador del text dels Vic anà escurçant les notícies originals, a més d’ometre’n d’altres, i que la forma prístina d’aquelles era, potser, més rica en detalls. Segons el bibliògraf Rodríguez, al monestir de la Murta es conservaven diverses obres de Dídac de Vic, les quals es troben, ara com ara, perdudes. Els seus escrits comprenien diversos camps, alguns dels quals haurien estat d’interès per a l’àmbit de la historiografia. Tot i això, potser no tots els esmentats pel bibliògraf Rodríguez eren seus: Discursos a favor de las comedias y de su representación, Práctica fácil y breve para los ingenieros de fortificaciones militares, Notas y escolios a las obras de Martín de Viciana, Origen de la sagrada, real y militar religión de Alcántara i uns Anales de diferentes acaecimientos sucedidos en Valencia y su reino desde el año 1400 hasta el de 1640, que evidentment foren continuats per una altra mà. F. Almarche edità un bon nombre de documents relacionats amb Dídac de Vic, entre d’altres el testament, una carta al prior de la Murta, despeses en obres al monestir, etc.
Lectures
- ALMARCHE I VÁZQUEZ, F.: Historiografía valenciana, València 1919, p. 187-251.
- VIC, À. i D. de: Dietario valenciano (1619 a 1632), València 1921 [a cura de F. Almarche i Vázquez i S. Carreres i Zacarés].