Dídac de Zaforteza i Musoles

(Godella, Horta, 1884 — Palma, Mallorca, 1962)

Historiador.

Fou catedràtic de geografia econòmica a l’Escola de Comerç de Saragossa, Palma i València. Cavaller de l’orde de Sant Joan, formà part de diferents institucions acadèmiques com la Real Academia de la Historia, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o el Centre de Cultura Valenciana. Com a investigador, s’especialitzà en l’estudi de l’evolució històrica de Palma i en l’anàlisi d’alguns dels seus elements més representatius com ara Can Berga o la Font de les Tortugues. També escriví una història del monestir de Pollença.

Entre la seva bibliografia cal destacar: Ciutat: conferencia (1932), La fuente de la princesa, vulgo de las tortugas: su historia interna (1954), La azulejería valenciana en la rotulación de la ciudad de Mallorca (1956), Can Berga: historial de la casa-palacio de esta familia en Palma de Mallorca (1958), La ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico (1953-60), Del Puig de Pollensa al Puig del Sitjar. Historia del monasterio de la Purísima Concepción (1945), i El señorío de Genovés (1950).