Desenvolupament enciclopèdic
Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual, però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari, que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries. La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps esdevenidors». El canvi d’orientació reflecteix la consolidació de l’aparell burocràtic de la Diputació. En un primer moment, el Dietari, inscrit en la tradició d’altres textos semblants com el Manual de novells ardits de Barcelona, el Llibre de memòries de la parròquia de Sant Joan de Perpinyà o, fins i tot, el Dietari de Puigcerdà, fou concebut amb la finalitat, eminentment administrativa, d’enregistrar els nomenaments dels diversos oficials de la Diputació del General, els seus desplaçaments per raó de la feina o les absències per motius personals amb l’objectiu de pagar els salaris i dietes o fer, si esqueia, els descomptes pertinents. Quan al s. XVI la Diputació assumí també el pagament dels salaris dels principals ministres del rei, com els oïdors de l’Audiència o el mateix virrei, s’hi començaren a anotar també algunes vicissituds relatives a les seves activitats. El criteri de selecció de les notícies és molt aleatori: es fan referències succintes a esdeveniments cabdals al costat de planes senceres dedicades a qüestions d’àmbit estrictament local o personal. De fet, la dimensió històrica del Dietari estigué en funció de les capacitats dels redactors. Entre aquests, destacà molt especialment el notari Jaume Safont, que entre el 1454 i el 1472 es feu càrrec de la redacció del Dietari i convertí el que fins aleshores era un registre fred i anònim en una mena de crònica dels principals esdeveniments que tenien lloc tant a Barcelona com en el conjunt de Catalunya. Més encara, completà les pàgines escrites anteriorment contextualitzant algunes entrades i incorporant els fets que considerava més destacables. Així, doncs, es pot afirmar que Safont fou qui transformà un document administratiu en una crònica històrica; amb aquesta manera de fer hi incorporà l’estil del Manual de novells ardits de la Casa de la Ciutat, que ell coneixia bé pel temps que hi treballà.
El text original del Dietari es conserva a l’ACA i està format per 109 llibres corresponents, com a norma general, a cada un dels triennis que comencen sempre el primer d’agost indicant els noms dels diputats i oïdors acabats de designar. La conveniència de publicar aquest text cabdal de la història baixmedieval i moderna de Catalunya, es plantejà en diverses ocasions. Hi hagueren alguns intents de fer-ho que, o bé foren circumscrits a un període molt restringit, o bé es quedaren a mig camí. El 1865 fou publicada en la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (tom XXVI, 1864) la part corresponent als anys 1460-61, dedicada a l’afer del príncep de Viana. El 1889 el diari La Vanguardia publicà un resum del període comprès entre el 1411 i el 1598 elaborat per Josep Coroleu ( Los dietarios de la Generalidad de Cataluña, 1889). El 1950 l’Associació de Bibliòfils de Barcelona encarregà a Marina Mitjà la transcripció de les pàgines escrites per Jaume Safont ( Dietari de la Diputació del General de Catalunya. 1454 a 1472. Per Jacme Ça Font, 1950). El projecte més ambiciós per publicar sistemàticament tot el contingut del Dietari fou concebut el 1971. Sota la direcció de Frederic Udina i Martorell sortiren dos volums: el primer, publicat el 1974, que comprenia els anys 1411-58 i el segon, aparegut el 1977, que enregistrava el període 1458-1512. Però el projecte s’estroncà i no fou fins el 1994 quan, amb el patronatge de la Generalitat de Catalunya i la direcció tècnica de l’ANC, prengué l’embranzida que necessitava per arribar a bon port.
Lectures
- SALES, N.: “Una iniciativa important: la publicació sistemàtica dels «Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 1411-1714», L’Avenç, 1996, p. 73-74.
- SANS I TRAVÉ, J.M.: “Introducció”, Dietaris de la Generalitat de Catalunya, 1411-1714, vol. I (1411-1539), Barcelona 1994.