Desenvolupament enciclopèdic
Però a diferència dels cartularis, el criteri de selecció dels documents és donat pels investigadors en funció del seu tema d’estudi. També són anomenats col·leccions de documents o col·leccions diplomàtiques.
Sobre els diplomataris de caràcter general i de regnats publicats a Catalunya, resulta indispensable la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (CODOIN), iniciada per Pròsper de Bofarull l’any 1847, i que amb interrupcions es continuà fins el 1982, en la qual es publicaren en conjunt una vintena de diplomataris. Les principals col·leccions de documents són les següents: Papsturkunden in Spanien. Vorarbeiten zur Hispania Pontificia. vol. I. Katalonien. (ed. 1926), a cura de P.F. Kehr; A. Rubió i Lluch: Diplomatari de l’Orient Català (1301-1409) (ed. 1947, reed. 2001); F. Udina: El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X (ed. 1951); R. Abadal: Catalunya carolíngia, obra magna actualment dirigida per J.M. Font i Rius i Anscari M. Mundó, i que suposarà l’edició de tots els documents anteriors a l’any 1000 per a tot Catalunya; actualment s’han publicat els documents corresponents als comtats del Pallars i la Ribagorça (ed. 1955) i els dels comtats d’Osona i Manresa (ed. 1999); R. Gallofré: Documentos del reinado de Alfonso III de Aragón relativos al antiguo reino de Valencia y contenidos en los registros de la Corona de Aragón (ed. 1968), aquesta obra és una col·lecció de regestos de 2 212 documents que van de l’any 1285 a l’any 1291; J.M. Font i Rius: Cartas de población y franquicia de Cataluña (ed. 1969); A. Huici i M.D. Cabanes Pecourt: Colección diplomática de Jaime I el Conquistador (ed. 1976-88); J. Trenchs i R. Sàinz de la Maza: Documentos pontificios sobre Cerdeña. Época de Alfonso el Benigno (1327-1336) (ed. 1983); À. Masià: Jaume II: Aragó, Granada i Marroc. Aportació documental (ed. 1989); À. Masià: Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (ed. 1994); R.I. (S.J.). Burns: Els fonaments del regne croat de València, rebel·lió i recuperació 1257-1263 (ed. 1995) i Diplomatari del regne croat de València, els documents registrats del seu conqueridor, Jaume I (1257-1263) (ed. 1995); G. Feliu i J.M. Salrach (dir.): Els pergamins de l’Arxiu comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I (ed. 1999). Finalment, cal destacar, pel seu caràcter singular, l’obra editada per A. Rubió i Lluch: Documents per a la història de la cultura catalana medieval (1908, reed. 2001).
Sobre els diplomataris de municipis i ciutats, destaquen els següents: Colección diplomática de Obarra (siglos XI-XIII), a cura de J. Martín Duque (ed. 1964); F. Mateu i Llopis: Establiments de la vila de El Boixar (ed. 1968), i E. Junyent: Jurisdiccions i privilegis de la ciutat de Vic (ed. 1969); J. Alturo: Diplomatari de Polinyà del Vallès. Aproximació a la història d’un poble del segle X al XII (ed. 1985); I.J. Baiges i M. Fages: Diplomatari de la Vall d’Andorra. Segle XIV (ed. 1993); A. Benet: Diplomatari de la Ciutat de Manresa (segles IX-X) (ed. 1994); A. Galera: Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276) (ed. 1998); J. Alturo: Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir santjoanista de 1076 a 1244 (ed. 1999); M.J. Arnall: Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515) (ed. 2000). L’any 1972 es feu a Barcelona una reedició anastàtica del llibre de Pèire de Marca Marca Hispanica, sive limes hispanicus, publicada originàriament l’any 1688 per Étienne Baluze, i que ha estat important per la documentació que aporta referent a l’Alta Edat Mitjana; d’altra banda, L. Pérez Martínez, amb el “Corpus documental balear”, aportà un total de 540 documents amb un arc cronològic del 1228 al 1334, publicats en tres lliuraments entre els anys 1977 i 1980 en la revista Fontes Rerum Balearicum.
Respecte als diplomataris d’esglésies i monestirs, destaquen les obres següents: I.M. Puig i Ferraté: El cartoral de Santa Maria de Lavaix: el monestir durant els segles XI-XIII (ed. 1978); El monestir de Santa Maria de Gerri (segles XI-XVI). Col·lecció diplomàtica (ed. 1991) i El monestir de Santa Maria de Gerri: segles XI-XV (ed. 1991); E. Junyent: Diplomatari de la Catedral de Vic. Segles IX-X, que es començà a publicar l’any 1980 en forma de fascicles; J. Alturo: L’Arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (ed. 1985); A. Bach: Col·lecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona: el Penedès i altres llocs del comtat de Barcelona: segles X-XV (ed. 1987); Ll. To: El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: una anàlisi local del canvi feudal, diplomatari segles X-XII (ed. 1991); A. Altisent: Diplomatari de Santa Maria de Poblet (960-1177) (ed. 1993); P. Mora i L. Adrinal: Diplomatari del monestir de Santa Maria la Real de Mallorca, I, 1232-1360 (ed. 1993); M. Pardo: Mensa episcopal de Barcelona (878-1299) (ed. 1994); A. Fàbrega: Diplomatari de la Batedral de Barcelona: documents dels anys 844-1260 (ed. 1995); E. Pruenca: Diplomatari de Santa Maria d’Amer (ed. 1995); P. Puig i Ustrell: El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa. Diplomatari dels segles X-XI (ed. 1995); A. Fàbrega: Diplomatari de la Catedral de Barcelona (ed. 1995); F. Rocafiguera: La canònica de Santa Maria de l’Estany, orígens i primera extensió: 1080-1157: el seu diplomatari (tesi doctoral del 1995); J.M. Sans i Travé: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Barberà 945-1212 (ed. 1997); A. Virgili: Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193) (ed. 1997); J.M. Marquès: Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-1300) (ed. 1997); R. Martí: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona (817-1100) (ed. 1997); X. Pérez: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XIII) (ed. 1998); R. Sarobe: Col·lecció diplomàtica de la Casa del Temple de Gardeny (1070-1200) (ed. 1998); P. Puig, V. Ruiz i J. Soler: Diplomatari de Sant Pere i Santa Maria d’Ègara. Terrassa, 958-1207 (ed. 2001). M. dels S. Gros presentà dins el II Col·loqui d’Història del Monaquisme Català celebrat a Poblet: “L’arxiu del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Notícies històriques i regesta dels documents dels anys 995-1115 (edició de 74 documents)” (ed. 1974); i Cebrià Baraut publicà: “Les actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII)”, Urgellia, I (1978), on s’apleguen 90 actes de consagració d’esglésies del bisbat d’Urgell. La tesi doctoral de R. Ordeig, Les dotalies de les esglésies de Catalunya IX-XII (1990), ha estat parcialment publicada, fins ara, amb cinc volums que aplegaran 432 documents corresponents a les dotalies d’esglésies de Catalunya (ed. 1993, 1994, 1996, 1997, 2001).
Sobre els diplomataris referents estrictament a la història econòmica, A. Garcia i Sanz i M.T. Ferrer i Malloll, publicaren el 1983 Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona, on s’apleguen 354 documents, i T. Bisson, Fiscal Accounts of Catalonia under the Early Count-kings (1151-1213), on recull 171 documents (ed. 1984).
Dels diplomataris que tenen per referència una persona cal consignar: J.E. Martínez i Ferrando: Jaime II de Aragón. Su vida familiar (ed. 1948); J. Rius: San Raimundo de Penyafort. Diplomatario (Documentos, vida antigua, crónicas, procesos antiguos) (ed. 1954) i també F. Valls i Taberner: Diplomatari de Sant Ramon de Penyafort (ed. 1991); E. Junyent: Diplomatari de Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus, bisbe de Vic (ed. 1956); Ll. Batlle: Diplomatari gerundense de Alfonso el Magnánimo (ed. 1957); E. Junyent: Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe i Oliba (a cura d’Anscari M. Mundó) (ed. 1992); J. Chiner i J. Villalmanzo: Joanot Martorell. Biografia ilustrada y diplomatario (ed. 1995); J.N. Hillgarth: Diplomatari lul·lià: documents relatius a Ramon Llull i a la seva família (ed. 2001). Pertanyent en aquest cas a una família, cal destacar el llibre de J. Gawra: The Sala Family Archives: a Handlist of Medieval and Early Modern Catalonian Charters (ed. 1984).
Lectures
- ALTURO, J.; MARQUÈS, J.M.: “La publicació de col·leccions documentals”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 5, Barcelona 1986, p. 305-324.
- PUIG I USTRELL, P.: “Les col·leccions de pergamins documentals de Catalunya”, Els pergamins documentals. Naturalesa, tractament arxivístic i contingut diplomàtic, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1995, p. 155-172.