Disticha epitaphi comitum Rivipullo quiescentium

Poema panegíric, escrit per l’abat Oliba de Ripoll i dedicat als comtes enterrats al seu monestir.

Desenvolupament enciclopèdic

El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós (874-98), fundador del monestir de Ripoll; Miró Bonfill, comte de Besalú (968-84) i bisbe de Girona (970-84); Miró, comte de Besalú i de Cerdanya (898-27), i la seva muller Ava († 962); Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona (940-42); Guifré II de Besalú (927-57), i Sunifred, comte de Cerdanya (927-68) i Besalú (957-68). La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú (988-1020), que fou enterrat també a Ripoll. Per a la redacció dels dístics, Oliba s’inspirà en: Virgili; els dístics en honor dels primers reis carolingis del diaca Benet (s. IX); els epitafis d’Adalhard i de Lotari escrits per Raban Maur; l’epitafi d’Eginard, i un dístic de Gerward, reproduït en la Vita Caroli d’Eginard, que l’abat consultà a la Biblioteca de Ripoll. Aquests epitafis foren concebuts per a ser gravats als sepulcres de cadascun dels comtes esmentats, malgrat que finalment no pogué ser així. Posteriorment, foren recollits en els manuscrits que J. Pasqual copià sota el títol Series comitum quorum corpora tumulata fuerunt in monasterio Rivipulli.

El text fou editat, juntament amb un altre poema d’Oliba titulat In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium, per Jaume Villanueva en el seu Viage literario, que utilitzà un manuscrit, avui perdut, pertanyent a la biblioteca del cenobi ripollès, núm. 57, que fou copiat també per Étienne Baluze (BNP, ms. Baluze 372, f. 11v). Jaume Pasqual ( Sacrae antiquitatis Cataloniae monumenta, BC, ms. 729) el transcriví, amb nombrosos errors, d’una altra font. Després fou editat per Enrique Flórez, Josep M. Pellicer, Pròsper de Bofarull, José Amador de los Ríos, Francesc Montsalvatje, Elias i de Molins i Zacarías García Villada. Més recentment, destaquen les edicions i els estudis de Lluís Nicolau i d’Olwer, Anselm M. Albareda, Eduard Junyent i Anscari M. Mundó.

Lectures
  1. ALBAREDA, A.M.: L’Abat Oliva, fundador de Montserrat, Montserrat 1931 [reed. 1972], p. 233-235.
  2. COLL I ALENTORN, M.: “La historiografia catalana en el període primitiu”, Historiografia, Barcelona 1991, p. 7-62.
  3. JUNYENT, E.: Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, Barcelona 1992, p. 307-308 [a cura d’Anscari M. Mundó].
  4. MUNDÓ, A.M.: “Olibae abbatis carmina quae exstant de rebus monasterii Rivipullensis”, Obres completes I, Catalunya 1, De la romanitat a la sobirania, p. 401-405.
  5. NICOLAU I D’OLWER, Ll.: “L’escola poètica de Ripoll en els segles X-XIII”, Anuari de l’IEC, VI, 1915-20, p. 3-48.
  6. — “La littérature latine au Xème. siècle”, La Catalogne à l’époque romane, París 1943, p. 197-223.
  7. RICO, F.: Signos e indicios en la portada de Ripoll, Barcelona 1976.