Comprèn 938 documents d’entre el 1275 i el 1410, la major part extrets dels registres de la Cancelleria i de cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, però també aplega les col·leccions documentals ja impreses i té en compte el material aportat per les monografies que Rubió i Lluch confrontà amb els documents originals. El recull és fruit d’una recerca enorme, duta a terme en la documentació dels regnats de Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I i Martí I, per a la qual l’autor comptà amb la col·laboració dels seus deixebles (Jordi Rubió, Ramon d’Alòs-Moner, Francesc Martorell, Ferran Valls i Ferran Soldevila). El propòsit de Rubió i Lluch fou donar a conèixer el major nombre possible de documents útils per a refer la història de la literatura catalana medieval i, en general, de tota la cultura escrita, intel·lectual i artística, dels catalans. L’obra s’inscriu plenament en la voluntat de redreçar la consciència nacional catalana, voluntat expressada pels homes més preclars de la generació de Rubió i Lluch. Els documents recollits mostren els interessos culturals (literaris, científics i artístics) dels monarques i, per tant, la seva contribució, directa i indirecta, sobretot de Pere III, al desenvolupament de la cultura en llengua catalana. Rubió i Lluch interpreta que hi ha un somni d’imperialisme espiritual i polític en el pensament i capteniment dels monarques, que, segons ell, assimilaven i representaven els interessos del poble i l’esperit nacional català, i defensaven la llengua i la cultura del país. El recull mostra els dos dominis de la cultura científica i literària del s. XIV: d’una banda, la continuïtat de la cultura llatina i eclesiàstica i, de l’altra, l’empenta de l’emergent literatura profana i religiosa en català i amb esperit popular. Diversos historiadors com l’alemany Heinrich Finke i els catalans Nicolau i d’Olwer i Pere Bohigas elogiaren aquesta obra, i coincidiren en la idea que és difícil trobar un arxiu com el de la Corona d’Aragó que proporcioni un recull semblant al de Rubió i Lluch. Aquest corpus documental constitueix un autèntic sumari de la cultura catalana medieval: hi ha dades valuoses sobre les grans figures de la cultura catalana de l’època (literats, científics i artistes), la vida sumptuària de la cort (draps d’Arras, tapisseria de Flandes), els hàbits de lectura, els llibreters, copistes i il·luminadors, el preu dels llibres, l’ensenyament, les professions liberals, les biblioteques, l’art (joies, miniatures, enquadernacions), la historiografia, la música, la geografia, el lul·lisme, la ciència (astrolabis, mapamundis), la sensibilitat i la ideologia de les persones, els costums cinegètics, les relacions amb el món de l’Orient exòtic (el soldà de Babilònia, el preste Joan de les Índies), etc. Com diu Nicolau i d’Olwer, és la vida catalana dels segles baixmedievals que hi palpita, per bé que és la vida de la cort la que hi és més ben representada. Els monarques apareixen com a lectors, mecenes i cultivadors de la literatura catalana; i la seva correspondència mostra la vida privada de la família reial. Amb afany explicatiu, Rubió i Lluch diu en el pròleg al segon volum que els documents es poden classificar en quatre grups: els d’interès literari, els relacionats amb la història dels centres universitaris, els referents a les ciències i els concernents a la història de l’art. Tanmateix, la riquesa dels materials que s’hi apleguen desborda qualsevol classificació, i l’autor mateix reconeix que la seva obra «és una pedrera de materials dels quals únicament cada especialista, segons el seu ram, pot veure la vertadera aplicació i utilitat». És per aquesta riquesa que encara avui, quasi un segle després de la seva publicació, l’obra de Rubió i Lluch continua essent una font rica d’informació i plena de sorpreses per als estudiosos (sobretot medievalistes i estudiosos de la cultura) que la consulten. L’any 2000 l’IEC publicà una edició facsímil d’aquesta obra amb un estudi d’Albert Balcells i pròleg d’Albert Hauf.